Les propostes econòmiques mostrades pels diferents partits en campanya electoral presenten algunes diferències derivades dels distints corrents de pensament econòmic que representen cada una de les opcions polítiques de l’arc parlamentari del nostre país. En efecte, hi ha algunes divergències en qüestions de política fiscal i pressupostària. Pel que fa a infraestrucures existeix un cert consens a l’hora de valorar què és allò més urgent, tot i que alguns partits reclamen com a necessàries més infraestructures, això sí, difícil de fer-se efectives si no es disposa de bona part d’aquells recursos sortits de Catalunya que es destinen a subsidiar, des de temps immemorials, altres territoris de l’Estat. En efecte, el millor que poden fer els nostres polítics per fer avançar l’economia catalana és exigir que els nostres recursos es quedin a casa i, si n’han de sortir alguns, que sigui amb els nostre consentiment i no per imperatiu legal derivat d’una negociació molt desigual. D’aquesta manera podrem deixar de calcular operacions d’extrema dificultat (degut a una opacitat voluntària de Madrid) per saber si l’Estat inverteix a Catalunya el que ha estat promès. La percepció generalitzada que després d’aquest descafeïnat nou Estatut no hi ha res a fer en aquesta direcció no es correspon amb la realitat.
Encara resta oberta la possibilitat de disposar d’una agència tributària catalana única i susceptible de recaptar tots els impostos. El sistema de finançament pactat és perfectament modificable en poc temps. Demà estem cridats a votar i després els partits polítics que ens representen hauran de pactar entre ells per decidir un nou govern de Catalunya. Les possibilitats d’aliances són vàries i no totes disposaran del mateix poder de pressió ni defensaran de la mateixa manera i amb la mateixa eficàcia els plantejaments explicats. Per tant, demanem a aquelles formacions polítiques que aposten per més autogovern (sense més diners no hi ha més autogovern) que la seva política d’aliances es basi exclusivament pensant en el futur del país, sense que hi ponderin altres factors de partit o d’interès personal. Que les seves estratègies d’aliances, siguin les que siguin, demostrin amb efectivitat la seva raó de ser.