Zapatero s'apuntarà en el full de serveis prestats al PSOE haver consensuat amb el PP, a banda, és clar, de la reforma constitucional, un model de gestió híbrid per als aeroports del Prat i Barajas que, de cara a la galeria internacional, sembli homologable als sistemes privats de gestió.
El clam per una gestió individualitzada i professionalitzada fa molts anys que surt de Catalunya, i ara que l'Estat s'ha avingut a cedir part del poder concentrat a AENA, hom podria pensar que hem sortit victoriosos. Però el cert és que encara no podem sentenciar si aquesta privatització entre cometes serà positiva o no per als interessos de l'aeroport de Barcelona. D'entrada, perquè els cinc consorcis que aspiren a gestionar aquesta infraestructura, entre les quals la catalana Abertis en un consorci amb l'asseguradora AXA i el fons de pensions canadenc Borealis, només saben que hauran de pagar a AENA el 20% dels seus beneficis anuals, i en el cas de Barcelona, un pagament inicial de 1.600 milions d'euros.
El més important serà saber si el nou gestor té capacitat per decidir sobre els eslots, que són els permisos d'enlairament i aterratge de les companyies
Però es desconeix encara la documentació operativa, legal i financera relativa als dos aeroports a concurs. És a dir, que aquestes companyies no sabran fins la setmana que ve què és el que podran gestionar i què no. I aquí serà la clau de volta de tot. La incertesa és tal que no es descarta que, un cop conegudes totes les condicions, algun aspirant es retiri del concurs perquè no surten els números. El més important serà saber si el nou gestor té capacitat per decidir sobre els eslots, que són els permisos d'enlairament i aterratge de les companyies, perquè això serà el que decantarà si el Prat és un aeroport intercontinental o si per contra segueix sota el jou de Barajas. Si AENA manté el poder de decisió en aquest àmbit, és evident que l'aeroport català no podrà atraure companyies potents, i seguirà concentrant les aerolínies de baix cost, també necessàries, però impossibilitades per projectar internacionalment el país.
Sobre el paper, els models de gestió privada comporten més eficiència que els models d'empresa pública, de manera que es possible que la gestió privada al Prat el converteixi en un aeroport més competitiu. L'eficiència dels viatges no depèn només de les companyies aèries sinó d'altres serveis addicionals i complementaris com el trànsit d'equipatges, la senyalització o l'atenció als passatgers, entre altres. D'altra banda, cal tenir en compte que els indrets que són destinació turística, com és el cas de Catalunya, l'accessibilitat és molt important. I a Barcelona, hi ha problemes en aquest sentit. A Europa hi ha casos de gestió pública amb un model eficient i exemplar com és el de Munic, o el de Frankfurt amb un model mixt. En canvi hi ha models menys eficients gestionats per empreses privades com és el cas de Heathrow a Londres. Així doncs, la gestió privada no és necessàriament garantia d'un model d'èxit.
Caldrà esperar a la setmana vinent per saber si es pot cantar victòria o no. I en funció de la reacció dels candidats, i especialment d'Abertis, es podrà valorar si efectivament, la reforma d'AENA projecta l'Estat espanyol al nivell europeu i mundial o és una nova trampa de la ja llunyana Espanya federal que proclamava Zapatero el 2004.
