Aquesta setmana l'ex-vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, l'eurodiputat d'ICV-EUiA Raül Romeva, l'ex-conseller d'Ensenyament Ernest Maragall i el filòsof Josep Ramoneda han expressat la seva opinió al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
A l'acte, els presents han manifestat la necessitat de crear un bloc d'esquerra nacional alternatiu a CiU per tal de substituir el paper històric que han fet, durant els últims 40 anys, el PSUC, primerament, i el PSC, després. A l'acte, a més dels quatre promotors hi ha assistit la secretària general d'ERC, Marta Rovira, acompanyada d'alguns candidats i dirigents d'ERC, així com Jaume Bosch amb alguns candidats i dirigents d'ICV. El PSC ha estat absent a l'acte tot i que han estat presents alguns quadres comarcals i de Barcelona del partit dels socialistes de Catalunya.
Des del nostre Col·lectiu Joan Creixell considerem molt interessant aquesta aposta però la pregunta que ens fem des d'aquí és: per què no s'ha fet aquest acte el 26 de novembre, després de les eleccions? Fer-lo abans dels comicis pot crear una sensació de desconcert entre els votants d'esquerres de Catalunya. ¿O és que realment els quatre promotors volen deixar clar que cal votar ERC i ICV el 25-N?
Si així fos, i això representés una certa cohesió dels sectors dispersos de l'esquerra nacional catalana a l'entorn d'ERC i ICV per arribar a confluir en una força nacional d'esquerra que substitueixi l'espai del PSC, aquest acte al Col·legi de Periodistes podria ser un acte històric. Per contra, si sols ha representat un acte de personalismes que no deixa clar quin ha de ser el vot per al dia 25-N, aquest acte podria ser negatiu per a la majoria sobiranista que Catalunya necessita el dia 26 de novembre.
La creació d'una gran esquerra nacional és un somni que porta dècades dormint en la il·lusió dels progressistes i sobiranistes
És cert que, per equilibrar les forces polítiques a Catalunya i al gran bloc electoral de centre-esquerra i centre-dreta que representa CiU, la creació d'una gran esquerra nacional és un somni que porta dècades dormint en la il·lusió dels progressistes i sobiranistes. Tot va començar amb un fracàs dels nacionalistes d'esquerra, quan va sorgir un PSC fort amb personalitats nacionalment clares com Maria Aurèlia Capmany, Alexandre Cirici, Marta Mata, Joan Raventós, Andreu Abelló, etc. Potser, però, ara que el PSC s'ha degradat ideològicament i nacionalment, i que té un gravíssim problema de dirigents, és el moment d'ocupar aquest espai.
Per això, des d'aquest Col·lectiu creiem que el 26-N serà necessari estudiar seriosament els resultats del PSC i veure l'erosió que ha patit aquest espai per tal de recuperar la il·lusió de fa 30 anys dels nacionalistes d'esquerra, i per tal de crear, també, un gran bloc d'esquerra i nacional que inclogui ERC, ICV i molts altres sectors procedents del PSC.
Amb tot, però, Catalunya es troba en un moment històric i irrepetible, i la definició dels espais electorals i ideològics no hauria d'entretenir la gran alternativa nacional que a partir del 26 de novembre ens hauria de portar a exercir el dret a decidir a tots els catalans. No fos cas que, per batalles internes i equilibris al si de CiU ─amb un sector d'UDC─ i a l'interior de l'esquerra nacional ─entre ERC, ICV i els sectors del PSC─, es provoqués una desunió que perjudiqui un gran bloc majoritari pel dret a decidir.
Una Catalunya sòlida, evidentment, sols serà possible amb un centre, un centre-dreta i un centre-esquerra de CiU forts i amb una esquerra nacional hegemònica en el seu espai.