Aquesta és la realitat que ha fet encendre tots els llums vermells d'alarma dels aparells de l'Estat espanyol. 

Però tot i la importància que ERC es converteixi, segons algunes enquestes, en la primera foça política del país i que també i el seu màxim dirigent, Oriol Junqueras, sigui molt i molt valorat, un procés de sobirania, del dret a decidir ─i més encara, d'independència─ necessita àmplies majories. I, ara per ara, el procés de transició nacional en marxa no és possible sense els militants i els votants de CDC, i caldria que també s'hi sumés la immensa majoria d'UDC.

Un retrocés de CiU suposaria un retrocés del sobiranisme, tot i que costi d'entendre per als sectors militants de l'independentisme que, durant molts anys, han 'picat pedra' per avançar en el procés. Caldria, doncs, que exigissim als dirigents de CDC (i d'UDC) que facin una valenta anàlisi del per què del seu retrocés. I que també estudiïn cap on van les fugues de vot: Són errors propis? Són atribuibles a la gran ofensiva de les clavegueres en contra de CiU i del Govern de la Generalitat?

No es poden enganyar: no tot és 'merda' i clavegueres ─que també n'hi ha. En el procés català també hi ha manca de lideratge, errors estructurals, l'enemic intern, el fraccionalisme, hi ha interessos ocults de sectors de CiU dels negocis (i altres sectors acollonits pel procés sobiranista perquè veuen que se'ls acaba el seu negoci d'Espanya i de fer de pont amb l'Estat). I també hi ha sectors de CiU que estan lligats als poderosos: La Caixa, les grans empreses elèctriques, etc.
CiU té, en els propers mesos, un gran repte: ressuscitar el President Mas"
Aquests són l'enemic de debò que pretenen fer canviar de rumb el vaixell del sobiranisme de CiU i fer-lo tornar a embarrancar a un port que no tingui sortida a mar oberta. La 'pastanaga' que ens té preparada Espanya cada cop és més madura i aviat l'oferiran per a què els 'conillets' catalans que tenen tanta fam puguin menjar-se-la. 

CiU, però, no és només el sector dels negocis: no només és el del 'pont aeri' o els comissionistes que han viscut a l'entorn del poder. CiU és fonamentalment la 'bona gent' catalanista, nacionalista, que durant anys ha seguit cegament el President Pujol i que després, oberts els ulls, ha optat per la sobirania nacional i, la immensa majoria d'ells, per la independència. I aquests darrers segur que donaran una oportunitat a les noves generacions de CDC i UDC, si ambdós darrers són capaços d'obrir les seves clavegueres, desinfectar-les, fer net i reconstruir els seus partits amb una generació nova de dirigents que tingui la valentia de jugar-se-la i no estigui arrelada als vicis i tics del passat.

CiU té, en els propers mesos, un gran repte: ressuscitar el President Mas que, ara per ara, està abduït per Quico Homs el qual li resta personalitat, capacitat i lideratge. El President Mas necessita rodejar-se del bo i millor del pensament sobiranista: inetel·lectuals, professionals, universitaris, empresaris, gent valenta que l'ajudin a construïr les estructures d'Estat i a fer el salt polític qualitatiu que s'ha de donar, tant en el marc de l'Estat espanyol com a nivell internacional. 

Per a fer aquest salt qualitatiu cal assegurar els eixos de la construcció nacional que tantes vegades hem defensat des del Col·lectiu Joan Creixell. I, ara més que mai, hem de defensar la CCMA i el servei d'exteriors de la Generalitat, i acabar d'una vegada amb una política erràtica i sectària que crea més enemics que amics en el camp de la comunicació.

Un procés de transició nacional amb el dret a decidir i l'assoliment de la independència necessita de moltes coincidències i complicitats, i no el pot fer ni un ni dos gurús, per molt poder que tinguin.