Des d'aquesta Tribuna llegim estupefactes que "l'Operació Port" queda arxivada per falta de proves segons ha decidit el jutge Antonio Serrano, l'encarregat de dirigir el cas. I encara sort de l'agudesa visual que algú ens ha regalat perquè la noticia, aclaparadora de grans titulars mesos enrere, ara cal buscar-la en la lletra petita de les noticies del ciclisme. I és que el gran titular del dia és que Lance Armstrong es nega a que l'Agència Francesa de la Lluita contra el Dopatge analitzi de nou les proves d'orina del nord-americà guardades des del 1999. El xovinisme francès desmesurat i l'odi visceral vers Armstrong són preocupants. Però sortim del ramat i no ens deixem arrossegar per l'agenda mediàtica i centrem-nos en l'arxivament de "l'Operació Port". Perquè aquesta decisió comporta algunes conseqüències que aquí analitzem.

En primer lloc. El Tour està alterat i manipulat. I això és especialment greu perquè el panorama ciclista mundial el domina al seu gust i plaer el mateix Tour -com a organització-. Està per sobre del poder de la Unió Ciclista Internacional, fa i desfà com i quan vol, domina el calendari i decideix quins ciclistes són aptes per competir i quins no. Doncs bé, aquest Tour -podríem citar-lo en majúscules- té poc del que presumir. Segons la seva direcció sí que poden alçar el cap ben alt presumint de l'eficàcia de la lluita contra el dopatge. I és cert, han atrapat alguns tramposos. Ara bé, almenys les 3 últimes edicions poden considerar-se desvirtuades. El Tour del 2006 el guanya Oscar Pereiro després de l'exclusió a posteriori de Floyd Landis. Aquella edició se la van perdre ciclistes importants com Ullrich, Basso, Beloki o Mancebo per estar presumptament implicats amb "l'Operació Port". Ja tenim el Tour 2006, per tant, manipulat. Anem al del 2007. El guanya Alberto Contador després de l'expulsió de Rasmussen quan era mallot groc -el danès, encara ara, no ha donat positiu-. Aquell 2007, per extensió sancionadora, tampoc veu Ullrich ni Basso ni Beloki... Tour 2007, per tant, també manipulat i desvirtuat. I finalment, Tour 2008 amb victòria final de Carlos Sastre aparentment sense escàndols significatius però encara sense la presència dels ciclistes que arrosseguen la sanció del 2006. En segon lloc. Això de "l'Operació Port" fa una mica de pudor. Eufemiano Fuentes, Manolo Saiz, Vicent Belda, Ignacio Labarta i companyia ara ja respiren tranquils. Però perquè tant soroll quan es destapa la presumpta trama, a tocar del Tour del 2006 i ara, quan el jutge per segon cop arxiva el cas, s'hi passa de puntetes? Algú no ens hauria d'explicar perquè segueixen tacant l'esforç, l'èpica, la tàctica i l'espectacle que ens regala el ciclisme? Fa dos anys semblava que aquesta Operació marcaria un abans i un després i ara mor en la més absoluta deixadesa. Els implicats s'han perdut dos anys destapats per una Operació que ha resultat no ser res. Alguns, fins i tot, com Joseba Beloki o David Etxeberria s'han acabat retirant. Perquè alguns noms -ciclistes molt importants a l'actualitat- van sonar al principi però de seguida se'ls va tapar i se'ls va desvincular del procediment?. Una de dues. 1)- algú ha de donar una explicació seriosa o; 2)- "l'Operació Port" realment destapa conseqüències importants, massa importants, i interessa més que es tanqui sense fer soroll. Si ha resultat ser una falsa alarma, que algú defensi els ciclistes defenestrats i se'ls recompensi. I sinó, que s'arribi fins el final i que no es tanqui en fals.

En tercer lloc. El Tour -com a organització-, hauria de fer marxa enrere, empassar-se l'orgull i demanar disculpes. Als ciclistes en primer lloc, i seguidament als aficionats per l'estafa de les últimes edicions. A més, la prova francesa no podrà prohibir la pròxima participació d'homes com Ivan Basso, actualment a la llista negra per la seva suposada relació amb el dopatge. Sembla però, que és més important centrar tots els esforços en desemmascarar Armstrong, un personatge que incomoda massa als organitzadors francesos. I això que Armtrong, si ens remetem a les proves, mai ha donat positiu per dopatge. Segurament, això de mirar-se al melic és massa molest i és millor seguir amb l'estratègia de passar a l'atac a la recerca de tramposos, nous o vells.

Mentrestant, lluny de les conseqüències de "l'Operació Port", a l'altra banda del món, Lance Armstrong s'ho mira amb... vés a saber com s'ho mira! Ell centra els titulars dels diaris. Qualsevol noticia o no noticia -principalment rumors i especulacions sense proves- sobre el nord-americà és un regal per les portades. Perquè ell ven més, la seva vida és més morbosa i atrapar-lo a ell seria la victòria del segle pels francesos. I aquí interpretem com a actors principalment l'organització del Tour i l'Agència Francesa Antidopatge. Nosaltres, desenganyats de nou, preferim instal·lar la nostra Tribuna a  mitja pujada del Tourmalet, perduts allà als Pirineus, inclinats per una rampa del 14% i mirant el món mig del revés. Com el ciclisme...