Deia el poeta Marià Villángomez que les Illes Balears són un món «romput en illes». Formentera és la més petita de les illes poblades de l’arxipèlag balear. Formentera és una petita terra de bellesa natural, cristallina i euforitzant. Conserva la verdor dels pinars i el blau intens de la mar, que colpeja cada racó de l'illa amb la delicadesa de qui acarona suaument la pell del crepuscle. Formentera disposa d’un gran potencial que, ben gestionat, pot significar l’increment de la qualitat de vida dels seus habitants i, al mateix temps, el manteniment i la potenciació dels seus recursos més valuosos. A l’excepcional bellesa dels seus paratges: La Mola, Cap de Barbaria, es Carnatge o ses Salines entre d’altres, cal afegir-hi la incomparable transparència de les seues aigües i la qualitat dels seus fons marins. Precisament un d’aquests indrets citats, ses Salines, va ser declarat l’any 2002, pel Parlament de les Illes Balears, Parc Natural juntament amb les d’Eivissa i una extensa superfície que abraça zones terrestres i marines on s’inclou, també, la Reserva Marina des Freus. La bellesa pura, natural i salvatge de Formentera sorprèn a qui ja s'ha avesat a conviure amb l'espècie més depredadora de territori que existeix i amb la combinació més mortífera que es pot donar: els urbanitzadors voraços i els polítics venuts. Però els illencs, que vivim en permanent estat de perplexitat, hem sabut (en el fons dels nostres cors ens ho temíem) que ja hi ha plans per “corregir” l’oblit de Formentera i que diverses empreses constructores ja hi han enfocat el punt de mira de les seves armes de construcció massiva. N’Isidor Marí, eivissenc universal i pregoner de les “Festes de la Terra” d’enguany ja ens deixà dit que “(...) pertot s’hi couen guixes i per ca vostra s’asfalt també s’escampa una mica, que més d’un camí rural va camí de ser autovia” (...) No anava gens desencaminat, n’Isidor Marí. El consorci “Eivissa i Formentera Emprenen”, amb el vis-i-plau de l’Ajuntament de Formentera, ha planificat un asfaltat massiu dels camins 7 rutes verdes de la petita Pitiüsa. Els projectes preveuen cobrir d’asfalt 16 camins, un total de 27 quilòmetres. Els cost dels projectes és de 3 milions d’euros i la seva execució sembla immediata. Tant el GEN – GOB, com la delegació de Formentera de l’Obra Cultural Balear ja han expressat el seu rebuig al projecte. Consideren que l’asfaltat massiu de camins convertirà en carreteres secundàries els accessos als racons menys massificats de Formentera, amb un dany irreparable a l’entorn i al paisatge, cosa que juga en contra del turisme de qualitat. També creuen que el projecte suposarà l’anul.lació total d’alments vuit de les vint rutes verdes promocionades en el programa “Formentera l’últim paradís de la Mediterrània”. GOB i OCB denuncien que es pretén tapar amb asfalt “anys de desatenció i desídia en feines de manteniment dels camins” i critiquen, a més a més, la manca de transparència del projecte. L’alternativa que s’ofereix des de la societat civil és soterrar les esteses aèries de llum i telèfon; reparar les parets de pedra; consolidar el fer dels camins amb materials de l’illa: terra, pedra, salitre... i configurar el ferm dels camins de forma que no es formin bassals i que l’aigua hi discorri sense deteriorar-los. Eivissa, doncs, també està amenaçada per la bulímia asfaltadora. I els asfaltadors sempre acaben complint les seves amenaces... “I alerta que ara ja van cap al port de la Savina: no seria gaire estrany que s’hi passassin de mida. Badau i convertiran Es estanys en dos piscines.”