Mallorca és, encara avui i malgrat tot el ciment i asfalt que li ha caigut al damunt, un paradís. Un dels millors llocs del planeta per a viure i, sobretot, per a fer-hi vacances. Aquesta afirmació ve avalada pels més importants experts en la matèria. Gent que d’això de fer vacances n’ha aconseguit fer una professió molt ben remunerada. I parlant de la família reial espanyola, cal dir que aquesta ha estat en el centre del debat polític del començament de l’estiu mallorquí. Pels mateixos dies en que l’Audiència nacional espanyola enviava la policia a segrestar els exemplars de la revista satírica El Jueves, a Mallorca es desfermava la primera flamarada político-mediàtica de l’estiu. Com gairebé sempre, era el diari d’extrema dreta El Mundo qui encenia la foguera. I com gairebé sempre, ho feia amb el llançament d’un dels seus habituals “còctels manipulov”.
Aprofitant que l’organització independentista juvenil Maulets encetava una campanya per denunciar la presència de la família reial espanyola a Mallorca i que les JERC feren un comunicat denunciant la submissió i pleitesia de les autoritats locals amb el monarca espanyol i el seu seguici, el diari extremista ho barrejà tot, s’inventà unes declaracions del conseller d’Interior del Consell de Mallorca i president d’ERC a les Illes Balears, Joan Lladó i li afuà els representants del sector hoteler i turístic en general.

La intenció del diari madrileny amb delegació a Mallorca era clara: utilitzar el poder entabanador de la figura intocable de Juan Carlos I per desestabilitzar el pacte nacionalista i d’esquerres que governa Mallorca. Cercaven la desautorització del conseller per part de la presidenta de la institució i la consegüent crisi. Als representants del sector hoteler i el president de Foment de Turisme, sempre disposats a seguir l’estratègia dels seus companys del Partit Popular, els faltà temps per criticar les suposades declaracions de Lladó i per fer unes quantes genuflexions i “agrair” al rei d’Espanya que estiuegés a Mallorca. Agraïment al qual s’hi afegí, també, Francesc Antich.

A uns i altres els caldria recordar una sèrie de qüestions que, no per obvies, resulten gaire presents en el debat públic:
1. Mallorca és un paradís per als estiuejants, i per això la família reial espanyola estiueja aquí i no a l’inrevés.
2. El fet que una família reial vengui de vacances a Mallorca avui en dia no atrau a ni un sol turista.
3. El fet que la família reial espanyola estiuegi a Mallorca només reporta molèsties (policia, talls de carreteres...) als residents i als turistes.
4. El palau de Marivent on resideixen els Borbons és propietat de la ciutat de Palma.
5. Quan Antich era president en l’anterior etapa, els serveis de protocol de la Casa Reial espanyola el foteren fora del palau quan es disposava a atendre els mitjans de comunicació després d’haver visitat Juan Carlos de Borbón.

Malgrat això, tots els ciutadans de Mallorca estam obligats a pensar que el fet que la família reial espanyola estiuegi a Mallorca és un fet extraordinàriament positiu per a tots nosaltres i el que no ho expressi així és ràpidament criminalitzat.

La polèmica es donà per tancada amb l’encaixada entre un Joan Lladó que lluïa un pin amb la cara de Francesc Macià, i que és conseller tot i tenir pocs vots dels ciutadans, i un Juan Carlos de Borbón amb semblant seriós, i que és rei tot i no tenir cap vot dels ciutadans. I amb el propòsit de Joan Lladó de treballar “per les famílies reals de sang vermella”.