Qui pensava que ho havia vist tot en la rica, variada, prolífica i sorprenent vida política de les Illes Balears, s’equivocava de ple. Encara faltava veure el Partit Popular de les Illes Balears immers en una crisi política de dimensions desconegudes.
Mai, ni en els temps en que José Maria Aznar li va dir al llavors líder dels conservadors balears, Gabriel Cañellas, “no serás una piedra en mi camino” i l’obligà a dimitir de president del Govern, ni tan sols quan el PP va perdre el control de les institucions autonòmiques per primera vegada, l’any 1999, es recorda una desorientació tan gran com la que mostren els actuals dirigents del PP balear.
Allò que en altre partits no és notícia i que en alguns sembla ser una arrelada tradició, en el PP balear esdevé una immensa novetat. Dins el PP balear s’ha desfermat una crisis que encara ningú s’aventura a pronosticar fins on arribarà, però que ja es pot afirmar que és la més important que ha patit mai el partit. I només estem al principi. Des que el maig de 2007 el PP de les Balears va perdre la majoria absoluta i a causa de la seva estratègia de tot o res també va perdre les principals institucions de les Balears (Govern, els quatre consells i els principals ajuntaments), tot han estat males notícies per als conservadors: amb les negociacions per formar govern autonòmic sense finalitzar el president del partit i únic negociador, abandonà les seves responsabilitats i el país; anaren sortint a la llum els nyaps de la seva gestió pública (metro de Palma i autopistes d’Eivissa inundats); el PSOE els superà en vots a les darreres eleccions generals per primera vegada des del 1982; la malversació de fons públics de l’exregidor d’urbanisme de Palma, Javier Rodrigo de Santos, està fent aflorar la trama de corrupció en la gestió de l’urbanisme de la capital mallorquina i (de moment) el batle de Calvià, Carlos Delgado, intenta ressucitar l’anticatalanisme més carpetovetònic per posicionar-se en la lluita pels llocs de direcció del partit que mantenen els diferents sectors del partit.
Com si el panorama del PP balear no fos prou complex, i amb l’horitzó del congrés “regional” (així és com l’anomenen) que s’ha de celebrar el mes de juliol, han començat a treure el cap als mitjans de comunicació diversos militants que es postulen com a possibles candidats a la presidència del PP illenc.
De moment, la única que clarament ha dit que aspirava a presidir el partit és Rosa Estaràs, vicepresidenta en temps de Jaume Matas i actual màxima responsable provisional del partit. Però Jaume Font, exconseller de Medi Ambient, exbatle de Sa Pobla i qui va presidir el PP mallorquí durant quatre anys, ja ha dit públicament que “no descarta” presentar-se com a candidat. Delgado ha estat molt menys valent i en comptes d’expressar públicament les seves aspiracions, s’ha dedicat a intentar obrir debats als mitjans de comunicació incòmodes per al PP (unitat de la llengua catalana, possibilitats de pactar amb Unió Mallorquina...). Sigui com sigui, el debat al voltant del proper congrés s’està fent de manera pública i crispada, tota una novetat en el partit dretà de les Balears.
Nosaltres pensàvem que aquets espectacles eren patrimoni de les forces d’esquerra i ara començam a veure que són propis dels que tenen pocs llocs a repartir i pocs mitjans de comunicació a favor.
