A cinc dies de les eleccions generals, i amb un total de vuit escons del Congrés de diputats i quatre del Senat, a les Illes Balears, gairebé tothom dóna per fet el resultat d'empat a quatre entre PP i PSOE. O, per ventura seria millor dir bipartidisme 8, pluralisme 0.

Ara mateix, la única candidatura capaç de trencar aquest dictat absolut del bipartidisme a les Balears és la coalició de totes les forces nacionalistes, que amb el nom d'Unitat per les Illes, encapçala Pere Sampol.

La campanya (i encara falta la recta final) no ha estat, precisament, un exemple de pluralitat i obertura. A la pràctica, es computa cada segon que surt una de les forces polítiques que no forma part del binomi PSOE-PP, mentre que aquests dos partits compten amb molt més temps d'aparició als mitjans de comunicació local. A això s'hi ha de sumar la seva omnipresència als mitjans d'àmbit estatal, els diversos cara a cara, que no comptabilitzen com a temps d'aparició a les pantalles de televisió i que tant un com l'altre actuen com si no existissin altres candidatures per a aquests comicis.

L'actualitat illenca transita aquests dies pel tedi d'una campanya electoral de perfil baixíssim, amb les úniques escletxes de la campanya tenaç i persistent d'Unitat per les Illes i la campanya imaginativa i un pèl trencadora d'Esquerra Unida i de la seva candidata al Senat, Marisol Ramirez.

Els moments crítics que viu el PP Balear es reflecteixen en una campanya electoral sense grans despeses econòmiques, sense cap proposta mínimament original i sense la participació de Mariano Rajoy.

El PSIB, tot i ser present en tots els governs de totes les institucions de les Balears, tampoc no sembla gaire interessat en forçar la màquina, tot i que, en el seu cas sí que organitzà un miting amb la participació de Rodríguez Zapatero.

Unitat per les Illes ha dissenyat una campanya amb actes de petit format, amb una important mobilització de tots els candidats de la llista i amb un seguit de denuncies de la discriminació econòmica, fiscal, social i cultural que pateixen les illes Balears. I també moltes propostes encaminades a acabar amb més de trenta anys d'espoli fiscal per part de l'estat espanyol.

Qui també ha entrat en campanya han estat alguns sindicats sectorials. I és que a falta de veure què succeeix els darrers dies de la campanya, l'actualitat d'aquests dies ve marcada per dues importants vagues. A la llarga vaga dels funcionaris de justícia, que manté paralitzats els jutjats des de fa més de dues setmanes, ara s'hi ha afegit la vaga de metges que, ahir dilluns, provocà la cancellació de milers de consultes amb especialistes o amb metges de família de la Sanitat Pública.

Quan diumenge que ve mirem els resultats de les eleccions generals, caldrà veure si el resultat ha estat 8-0 o 7-1.