Aquesta és la pregunta que es fa tothom a les Illes Balears. Tothom fa les seves anàlisis dels resultats electorals i les seves càbales sobre els futurs pactes per formar els governs de les Illes Balears, Mallorca, Palma i qualque altre poble mallorquí. Però al cap i a la fi el resultat final dependrà de l’opció que prengui Unió Mallorquina. I més concretament, la seva presidenta, Maria Antònia Munar. Son moltes les raons per les quals el partit de centre nacionalista s'hauria d'inclinar per formalitzar un acord amb les forces d'esquerra... però també n'hi ha algunes que poden fer que s'acabi inclinant per un pacte amb Jaume Matas i els seus. Aquestes darreres tenen a veure amb el fet que el PP, malgrat no haver obtingut la majoria absoluta a cap de les grans institucions, ha estat la força més votada. Un pacte PP-UM és el preferit per l'empresariat i podria ser més estable, sobretot si els conservadors són capaços d'empassar-se les ganes d'exterminar UM que han demostrat durant el darrer any.

La balança, però, es decanta clarament per l'opció de pacte amb l'esquerra. Un pacte més complex i sobre programes... però més sòlid. Aquetes són les raons que fan recomanable un pacte d'UM amb l'esquerra:

Higiene democràtica: el PP duu des de les primeres eleccions autonòmiques controlant alguna (la major part del temps, totes) de les grans institucions de la Comunitat. És hora que es vegin obligats a fer una renovació de veritat.

Clarificació nacionalista d'UM: El partit de Maria Antònia Munar ha viscut un procés de progressiva clarificació nacionalista i ha anat incorporant gent i discurs en aquesta línia, la qual cosa dificulta un pacte amb un PP cada vegada més ancorat en l'espanyolisme més intransigent.

Els votants d'UM: òbviament la gent que va votar UM, ho va fer pensant que la millor opció per governar és la del partit de centre nacionalista. Ara bé, després de viure la campanya extremadament agressiva contra UM per part del PP i les repetides promeses que de cap de les maneres hi hauria pacte PP-UM, el votant d'UM va triar la seva opció sabent que el seu vot serviria per establir governs de progrés.

Esperit del 5 de maig: el passat 5 de maig, va tenir lloc a Palma la més gran mobilització ciutadana en favor de la llengua i la cultura pròpies d'aquesta terra de tota la història. La convocatòria de l'OCB comptava amb el suport explícit d'UM, PSIB - PSOE i BLOC per Mallorca. Sembla lògic que els qui varen estar junts aleshores ho estiguin a l'hora de formar govern.

Esperit Salvem Mallorca: existeix un sentiment creixent entre la població de Mallorca i d'Eivissa d'aclaparament a causa del creixement excessiu d'alguns pobles i ciutats. Dos dels municipis on aquest sentiment és més ampli són Sa Pobla i Campos, llocs on s'han produït daltabaixos considerables. Només amb un pacte amb les forces progressistes es pot redreçar una mica la situació.

Els Consells de Menorca, Eivissa i Formentera, en mans de l'esquerra: No seria gaire recomanable que des de Mallorca es governàs cap a la dreta quan la resta d'illes compten amb majories d'esquerra.

El Govern de l'estat: Actualment el Govern espanyol està en mans del PSOE, que compta amb el suport extern de diverses forces d'esquerra. És el moment de subscriure un pacte que garanteixi les inversions necessàries a les Illes Balears per part de l'Estat.

Casos de corrupció: durant l'anterior legislatura, s'han destapat una quinzena de casos de corrupció política en els quals s'ha vist involucrat el PP.

Deriva extremista del PP: Des de la darrera etapa de José Maria Aznar, en la qual, per cert, Jaume Matas era Ministre del seu gabinet, el PP està installat en una deriva ideològica extremista que l'acosta cada vegada més a postulats propis de l'ultradreta més rància i carpetovetònica.

Raons electorals: quan UM pacta amb la dreta a les següents eleccions baixa de vots. Quan pacta amb l'esquerra, puja.

Cas Calvià II: Si UM pactàs amb el PP i per tant li donàs oxigen, el PP li ho agrairia de la mateixa manera que ho va fer a Calvià la passada legislatura amb el cas Joan Thomàs, és a dir, captant un trànsfuga que deixi en paper mullat el pacte.

Qüestions personals: encara que a vegades no ho sembli, els polítics són persones i tenen el seu coret i els seus sentiments, i encara més important, tenen família i amics. La indigna campanya de persecució personal a Maria Antònia Munar maquinada per Matas, Estaràs i alguns periodistes indignes d'aquesta denominació, fa molt difícil que la política nacionalista pugui recuperar la confiança amb el dirigent conservador i els seus.