L’Obra Cultural Balear i altres entitats i persones del moviment en favor de la recuperació de la llengua catalana a les Balears ja ho havien advertit: la primera prova important del nou Govern en matèria de llengua serien els pressuposts per a l’any 2008. Es va dir públicament i privadament, al president Antich, al conseller d’Economia i a la consellera d’Educació i Cultura i als líders de les forces polítiques que donen suport al Govern. Fins i tot s’havia posat una xifra per a començar, dotze milions d’euros, és a dir un euro per habitant i per mes.
En política, les paraules i les declaracions d’intencions són importants, però si no van acompanyades de pressuposts, és queden en això, paraules.

El pressupost que ha presentat el Govern no és que no pugi de manera ostensible la previsió dedicada a fer política lingüística, és que gairebé es manté la mateixa xifra que hi dedicava el Partit Popular. De fet, el pressupost de què disposarà l’any que ve la Direcció General de Política Lingüística del Govern serà inferior al que tingué fa cinc anys aquest mateix departament, quan l’anterior Pacte de Progrés aprovà els seus darrers comptes públics.

L’actual directora general, Margalida Tous (Bloc), disposarà l’any vinent d’una partida de 4'53 milions, mentre fa cinc anys, el seu antecessor Joan Melià (PSM) pogué gestionar 4'78 milions, 244.555 euros més.

“Rendibilitzarem al màxim els recursos que tenim”, ha afirmat la directora general, Margalida Tous, a Diari de Balears, i el cronista no ho dubta, però tenir, de partida, els mateixos doblers que tenia el PP, no sembla la millor manera de començar, ni de llançar un missatge a la societat que a partir d’ara es farà qualque cosa més que contemplar com la llengua catalana va desapareixent de les Balears i preparar-li un funeral ben lluït. No es pot dubtar que es farà millor política que fins ara, ja que, en primer lloc és impossible fer-la pitjor que en els quatre anys anteriors i en segon lloc perquè na Margalida Tous és una gestora eficaç i que creu en el que està fent. Ara bé, també es pot afirmar amb total rotunditat que si la xifra actual de quatre milions i mig no augmenta de manera significativa, no es podrà fer la política lingüística que cal fer ara a les Illes Balears.