El 18 de febrer de 1976 naixia el Partit Socialista de les Illes -PSI-. Poc més d’un any després es convertí en el Partit Socialista de Mallorca i es rebutjava la incorporació al PSOE. El desembre de 1978, el PSM propugnà l'abstenció davant el referèndum de la constitució. A Mallorca l'abstenció fou d'un 28.6%. El proper divendres 6 d’octubre, el PSM celebrarà l’acte final de les celebracions del 30 aniversari en un sopar en el qual s’homenatjarà els militants més antics i es premiarà l’Obra Cultural Balear, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica i la plataforma “Salvem Mallorca”.
Els trenta anys del PSM són, en bona part, els trenta anys del nacionalisme polític a Mallorca. El partit afronta la celebració dels seus 30 anys d’existència encarant un futur ple de reptes. La efemèride agafa els dirigents actuals de la formació nacionalista en ple triple salt mortal:
1) Superar l’escissió (l’enèsima escissió que pateix el PSM) dels qui perderen el darrer congrés i que a finals del mes d’octubre constituiran un nou partit anomenat Entesa Nacionalista.
2) Aconseguir dur a bon port l’apostà tàctica de creació d’un bloc amb la participació d’Esquerra Unida (bastant segura) i d’Esquerra Republicana de Catalunya (difícil a hores d’ara)
3) Afrontar amb garanties les properes eleccions autonòmiques i municipals que, si ja s’ha aprovat el nou estatut, tindran una tercera llista per a escollir els representants als Consells.
El PSM viu una crisi d’autoestima que arrossega des de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals del maig de 2003 (tot i que hi ha qui situa el començament de la crisi abans). El cert és que a aquelles eleccions el Partit Popular comandat per Jaume Matas obtingué la majoria al Parlament de les Illes Balears i al Consell Insular d’Eivissa i Formentera i a Mallorca UM pactà amb el PP i es quedà la presidència i la gestió del Consell de Mallorca. L’esquerra i el nacionalisme progressista perderen les batlies d’Alaró, Maria, Fornalutx, Felanitx, Manacor, Son Servera i Calvià i el PP mantingué la majoria absoluta a l’ajuntament de Palma (que ostenta des de 1991). El PSM perdé un diputat autonòmic, un regidor a Palma i el nord com a organització. El debat sobre què havia passat i quina era la solució s’ajornà per després dels compromisos electorals següents, que s’afrontaren amb apostes tàctiques diferents (a les generals amb una plataforma anomenada Progressistes de les Illes Balears, formada per PSM, EU, Els Verd i ERC i a les europees en coalició amb CiU i el BNV).
El juliol 2004, amb tres mals resultats electorals encadenats començà el debat: dimiteix la Comissió Executiva i es celebra una assemblea extraordinària dels militants del PSM a Bunyola. Es tria una Comissió Gestora de 7 persones encapçalada per Nanda Ramon. El 6 i 7 de novembre es celebrà el 17è congrés del PSM. Hi concorregueren tres sensibilitats en el si del partit, sensibilitats que es traduïren en la presentació de tres ponències polítiques i d’organització i dues llistes alternatives a la comissió executiva. Resultà elegit Secretari General en Gabriel Vicens Mir. La nova executiva, fruit del consens assolit durant el congrés, aconseguí el 75% dels vots dels delegats; Resultat d’aquest consens fou també la creació de la figura del president del partit, que ocupà Jaume Sansó i Caldentey.
El gener de 2006, hi hagué eleccions primàries per a triar al cap de llista del PSM a les eleccions autonòmiques del 2007. Mateu Crespí obtingué un 52 % dels vots i Nanda Ramon un 46%. El maig de 2006 un nou congrés del PSM decidí apostar per la creació del Bloc i pocs dies després començaren les negociacions per tal de crear la formula política per a presentar-se a les eleccions autonòmiques i municipals del 2007.
