Entre l’any 1999 i el 2003 els components del Pacte de Progrés que governava les Illes Balears varen estar discutint si fer o no fer i sobretot com fer una televisió autonòmica. Els representants del PSM eren clarament partidaris de fer-la, els d’EU semblaven apuntar-s’hi, els del PSIB – PSOE eren partidaris d’arribar a un acord amb Localia (Polanco) a l’estil de la tv de les Illes Canàries i UM no n’era gaire partidària. El maig de 2003 va guanyar les eleccions el Partit Popular i Jaume Matas tornà (en contra de la seva voluntat, que ell ha nascut per a ministre espanyol) a la presidència del Govern. Pocs mesos després, Matas, que sempre s’havia pronunciat en contra d’una tv autonòmica de les Illes Balears i que, fins i tot havia arribat a ridiculitzar la idea, anuncià que tirava endavant amb el projecte de muntar una tv autonòmica a partir de la televisió municipal de Calvià. Dit i fet el primer de març de 2004 inaugurava IB3. I hi posava al capdavant la seva cap de gabinet, la madrilenya i monolingüe espanyola, Maria Umbert.
Poc més d’un mes després Pasqual Maragall maragallava i anunciava un acord amb Matas segons el qual el senyal de les emissores de televisió de la CCRTV a les Illes Balears deixava de pertànyer a l’associació Voltor (germana de l’Obra Cultural Balear) i passava a ser gestionada per IB3. En aquella bugada els illencs perdíem les retransmissions del futbol per TV3.
Quant a la nova televisió autonòmica, ben aviat es va veure que el camí que emprendria no era el que desitjava la gent que durant anys havia demanat una tv autonòmica. I allò pitjor, tampoc era el que marcava la llei.
Una televisió de les Illes Balears és important i positiva perquè podria servir com a cohesionador de la societat de les quatre illes; perquè podria ser un instrument importantíssim per aconseguir la normalitat per a la llengua pròpia de les Balears, la llengua catalana; perquè podria ser la millor tarja de presentació davant la resta de territoris dels Països Catalans; perquè podria ser un important motor per a la creació cultural i per a la indústria cultural i audiovisual de les Balears i perquè podria ser una bona eina per a la recuperació de l’autoestima dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.
Però perquè això fos així, perquè la Televisió de les Illes Balears sigui un ens positiu i dinamitzador de la societat, ha de complir una sèrie de requisits imprescindibles per fer un mitjà al servei dels ciutadans i ciutadanes d’aquesta terra. I no els compleix. Hauria de ser cent per cent en català, però tot i que la llei de Normalització Lingüística de l’any 1986 diu: a l’article 27: “El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure el coneixement i desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes, especialment des de la perspectiva de les Illes Balears, en tots els mitjans de comunicació social”; i a l’article 28.1: “El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió, i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l’Administració Autònoma o sotmesos a la seva gestió”; i a l’article 28.2: “El Govern de la Comunitat Autònoma ha d’impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l’ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears”.
També seria important que la tv autonòmica arribi a la resta de Països Catalans, respecti la llibertat d’expressió, l’objectivitat, la veracitat, la imparcialitat de les informacions, la seva separació nítida de l’opinió, el respecte a l’honor i a la vida privada de les persones; assoleixi el màxim nivell de qualitat tècnica i de continguts... coses que, de moment, no fa.
Mentre tant, la FORTA, presidida per Maria Umbert, perdia els drets sobre les retransmissions futbolístiques dels dissabtes vespre. I en aquesta nova bugada, els illencs perdíem les retransmissions en català del partit de dissabte. Ja que IB3 no fa els partits i enfosqueix TV3.
El passat mes de setembre naixia la Televisió de Mallorca, impulsada pel Consell de Mallorca amb el suport de tots els partits politics representants a l’institució insular és a dir: PP, PSIB – PSOE, UM, PSM i EU. De moment, TVM apunta bé: aplega totes les televisions locals, és en català, plural i aposta per la informació, la formació i defuig els programes d’entreteniment banals i cridaners.
Ara, cal veure quina política seguirà el nou Govern del Principat respecte a l’espai radioelèctric. Caldrà que sigui ferm reclamant que IB3 compleixi la seva part del pacte i garanteixi l’arribada de TV3 i C33 a través de la TDT i que sigui catalanista a l’hora de negociar qüestions que afecten (també) a les Illes Balears, com per exemple garantir que les retransmissions de futbol arribin en català també a Balears.
