Si no hi ha cap daltabaix de darrera hora, a les properes eleccions generals hi haurà una candidatura formada per totes les forces polítiques sense dependència orgànica de Madrid. Les forces nacionalistes de totes les sensibilitats ideològiques concorreran juntes a les eleccions del proper 9 de març per primera vegada en la història política de les Balears.Després de mesos de reunions privades, envits públics, ofertes, contraofertes, negatives i crides públiques, a la fi ha cristallitzat un acord a quatre bandes entre Biel Barceló (PSM), Miquel Nadal (UM), Joan Lladó (Esquerra) i Biel Huguet (Entesa).
Ahir, en un dels darrers episodis d'aquest excessivament llarg culebrot, l'Executiva del PSM aprovà una proposta del seu secretari general, Biel Barceló, per conformar una candidatura a les properes eleccions generals amb Unió Mallorquina (UM), Esquerra Republicana i Entesa per Mallorca, que es constituiria sense sigles i seria encapçalada per l'actual senador autonòmic, Pere Sampol (PSM). La conformació d'una candidatura que agruparia totes les forces polítiques mallorquines (falta veure si s'extendrà a les altres illes) sense dependència orgànica de Madrid, ha estat llarga i laboriosa, però pot tenir com a resultat la ruptura del monopoli de les forces estatalistes de la representació política de les Balears al congrés dels diputats. La proposta, que fou aprovada ahir per l'executiva del PSM comptà amb el rebuig de les joventuts del partit. La següent passa és que la proposta sigui ratificada pel consell de direcció polític de la formació -el màxim òrgan de direcció entre congressos-, que es reunirà expressament el proper dijous.

Ahir es reuní també l'executiva d'UM, que ratificà una proposta semblant per construir una coalició nacionalista sense partits d'obediència estatal, sense sigles i amb Sampol com a candidat al Congrés. Un representant d'UM ocuparia el número dos de la candidatura.Si PSM i UM lideren la candidatura al Congrés, Esquerra i Entesa, les altres dues formacions que, de moment participen de la candidatura, ocuparien els llocs rellevants al Senat per Mallorca.

Pel que fa a la presència de la resta d'illes el repte és aconseguir que la candidatura al Congrés per Balears pugui encabir partits independents, sobretot de Mallorca, però també Eivissa pel Canvi i Gent per Formentera, a més del PSM de Menorca.Un altre dels reptes serà donar a conèixer en menys de dos mesos la nova marca electoral. Tampoc serà senzill fer encaixar les maquinàries lectorals dels dos partits més grossos i les seves respectives xarxes territorials.

La compensació a tantes dificultats és que si l'operació surt bé, es trencarà una trajectòria històrica en la qual les Balears només enviaven representants de partits centralistes.L'aposta és valenta. El repte és difícil, però la recompensa és ni més ni menys que canviar la història.