Ara fa una setmana justa explotava el primer cas de corrupció de l'actual govern de les Balears, que afectava de ple Unió Mallorquina. En aquesta mateixa Crònica prevèiem que, si la nova cúpula unionista no reaccionava amb agilitat, la situació els podria sobrepassar i, tot plegat, fer un tro. Divendres, idò, a mitjan dematí, per sorpresa, la policia se'n duia detengut l'exconseller de Turisme i regidor a Palma, Miquel Nadal, i cap al vespre, l'expresident de la formació, Miquel Àngel Flaquer, també ingressava als calabossos.
Escàndol majúscul i situació insostenible, evidentment. Quasi al mateix moment que es feia pública la detenció de Nadal, el president Antich, amb el suport del Bloc, anunciava la destitució de tots els càrrecs d'Unió Mallorquina del Govern i la sortida d'aquest partit del Pacte. No quedava altra solució, tot i les protestes de Josep Melià, que ràpidament va qualificar la decisió de "precipitada", i va anunciar que a partir d'ara el seu partit tenia "les mans lliures".
Tanmateix, és des d'UM que no s'han pres les decisions valentes. Fa mesos que Nadal, que acumula imputacions, no hauria de ser a cap institució pública. Però és que l'Operació Voltor, que és com s'ha anomenat la darrera actuació judicial, afecta directament la gestió de Nadal a la Conselleria de Turisme aquesta mateixa legislatura; i tot i això, encara, a dia d'avui, dins el seu partit no se li ha sol·licitat la dimissió. El Pacte no podia permetre's una rèmora com aquesta, i UM no ha sabut reaccionar.
Així, des de divendres, Palma, Mallorca i les Balears senceres tenen governs exclusivament d'esquerres, cosa que, en algun dels casos, és insòlita. Governs en minoria, que hauran de fluctuar entre PP i UM, tenint en compte que els primers estan ancorats a l'extrema dreta i els segons, ressentits. I tots dos partits, corromputs fins a les entranyes.
De moment, aquests primers dies de post-ruptura, s'ha escenificat una certa "pinça" entre les dues forces de dretes, tot i que a priori, ara mateix, ideològicament estiguin més allunyats que mai: una UM amb un president clarament nacionalista i moderat, i un PP amb dos candidats a la presidència que competeixen per l'espanyolisme. Però certs interessos poden més que certa ideologia, i si Bauzá i Melià descartaven diumenge una moció de censura, en les darreres hores aquesta possibilitat s'ha començat a visualitzar, més com una amenaça que com una realitat; però tanmateix, ja s'ha posat damunt la taula.
No obstant, seria mala d'explicar, pels votants nacionalistes, un pacte amb el PP. Perquè sempre que ho ha intentat, Unió Mallorquina n'ha sortit malparada, dels acords amb els populars; i perquè no s'entendria que un president nacionalista facilitàs l'accés al poder a qui més ha intentat -i assegura que ho tornarà a intentar- laminar la llengua, la cultura i la identitat dels mallorquins i dels balears en general.
Ara la incertesa serà la protagonista de l'escena política balear, sobretot a Mallorca, pels governs en minoria i una oposició molt majoritària. Sobretot, el futur és incert per a UM, que necessita recobrar el rumb, trobar una estratègia i aclarir el seu missatge. Començar, una vegada passi el temporal, a construir una imatge de partit modern, centrista i nacionalista, una alternativa neta i moderada, des del món conservador, al Partit Popular.
