No hi va haver sorpresa. Les Illes Balears enviaran al Congrés de Diputats quatre representants del PSOE i quatre del PP. Els mateixos que fa quatre anys, però amb percentatge diferents i amb una tendència més clara que mai al bipartidisme.
PSOE i PP han sumat més vots que a qualsevol altra convocatòria anterior, més d'un 88% dels votants. Els resultats han tengut una particularitat: la victòria del PSOE, si bé per poc, circumstància que no es produïa des de l'any 1986. En efecte, el PSOE ha aconseguit 207.639 vots (44,12%), davant els 207.273 (44,04%) del PP. Uns pocs centenars de vots, però un escenari impensable fa just uns mesos i que desmenteix el suposat dretanisme endèmic de la societat balear.
Per illes, Menorca, Eivissa i Formentera han votat PSOE, mentre que a Mallorca el PP manté una victòria mínima. El tsunami socialista ha triturat les possibilitats electorals d'Unitat i d'EU-EV, si bé amb resultats diferents. Si bé els elements de comparació són complicats -fa quatre anys UM es presentà en solitari i la resta de forces (PSM, EU-EV i Esquerra) dins Progressistes per les Illes Balears-, està clar que cap de les dues coalicions ha mantengut el vot i que el principal beneficiat ha estat el PSOE, que ha aconseguit també arrabassar vots al PP. Els resultats al Senat han estat bastant coincidents amb els del Congrés: a Menorca i a Eivissa-Formentera han estat triats els candidats de les formacions progressistes, mentre que a Mallorca s'ha repetit el dos a u habitual a favor del PP.
Algunes de les primeres conclusions que es poden extreure dels resultats de les eleccions generals a les Illes Balears són les següents:
- A les Illes Balears el funcionament electoral ha estat el mateix que a Espanya. Només un sis per cent de vot nacionalista romp aquest mapa blau i vermell, o millor dit rojigualdo.
- El bipartidisme (que és allò més semblant al partit únic) s'ha engolit el pluralisme.
- El PP continua marcant l'agenda política de l'estat i de les Balears. O s'hi vota a favor o s'hi vota en contra.
- El PSOE ha obtingut, a Balears, un resultat històric. Abans hi havia un empat entre el PP i tota la resta. Ara hi ha un empat entre PP i PSOE.
- La resta de partits només arriben, sumats, al 10 %.
- Per primera vegada en la història recent coincidiran el color del Govern de les Illes Balears i el d'Espanya. Això hauria de fer que les Balears deixassin de ser (després de trenta anys de ser-ho) la comunitat amb menys inversions de l'estat.
- La presència d'uns mitjans de comunicació autonòmics prou plurals, no ha tingut cap efecte i no s'ha traduït amb un major pluralisme electoral.
- L'expressió electoral de la unitat nacionalista no ha funcionat. Unitat per les Illes ha tret uns mals resultats. Ja tendrem temps d'assajar explicacions més reflexionades i detallades, però cal deixar apuntades una sèrie de dades que poden ajudar a entendre el que ha passat. La coalició es va fer massa tard i si ho jutjam per la "passió" amb que la defensaven alguns, a desgana. Les maquinàries electorals dels partits que formaven la coalició no s'han sumat, no han funcionat al cent per cent i ningú, excepte els candidats, ha fet la sensació de creure's l'opció.
- Malgrat això, a les Balears, l'única alternativa real al bipartidisme reduccionista i espanyol, és el nacionalisme. Saber això no és gaire, però en uns moments de decepció, convé recordar-ho.
