El que abans de les darreres eleccions municipals i autonòmiques era un rumor molt estès, ara ja ha passat a ser una notícia confirmada, encara que, com a tal, no es produirà fins el 15 de desembre: Maria Antònia Munar deixarà de ser la líder d’Unió Mallorquina. "El territori estaria molt més destruït i la llengua en pitjor situació" i “el partit es troba en un bon moment ja que és decisiu a totes les institucions de les illes, i ara tenim la possibilitat de tenir presència a Menorca i a Eivissa i Formentera, sempre però amb partits germans, formats per menorquins, eivissencs i formenterers que defensin una opció nacionalista, de centre i liberal" són les frases amb que Munar fa el balanç dels vint-i-cinc anys del partit i dels seus quinze anys al capdavant del partit nacionalista de centra-dreta.
El 15 de desembre es farà el congrés d’UM, aquell dia 270 delegats decidiran el futur del partit i en certa mesura el de Mallorca i el de les Illes Balears. De moment sembla que hi ha tres aspirants a substituir Munar: Miquel Nadal, el dirigent palmesà del partit i representant de l’ala més dretana del partit, Miquel Ferrer, batlle d’Alcúdia i representant del sector més sobiranista i Guillem Ginard, batlle de Campos, que vendria a representar la mitjana entre els dos sectors, encara que amb perfil personal molt més baix. Munar ja s’ha mostrat partidària que al congrés hi hagi una llista única que reculli les "diferents sensibilitats que hi ha dins la formació". En aquest sentit la presidenta ha afirmat que no existeixen "diferents corrents ja que UM és un partit de centre i moderat capaç d’arribar a acords" ha dit Munar qui s’ha mostrat convençuda que "al final hi haurà una única candidatura, una tasca que s’ha de fer de portes cap endins".
UM celebra aquests dies els seus 25 anys d’història, ho ha fet amb una sèrie d’actes i exposicions. L’acte central va ser un sopar d’afiliats que tengué lloc el passat dissabte, 10 de novembre i que serví com a comiat per a la presidenta Munar.
UM ha fet públic un manifest en el que es reclama com un partit que defensa "l’esperit de tolerància, diàleg i consens, front a la crispació i a l’enfrontament social". Així mateix el manifest confirma la intenció del partit de reivindicar "la màxima capacitat d’autogovern" per les illes i la promoció de la llengua i la cultura de Mallorca i valora els "objectius assolits per UM com la protecció i ordenació del territori", amb lleis com "el Pla Territorial de Mallorca i l’impuls a la reforma de l’Estatut". "Propiciar l’alternança en el poder" és una altra de les finalitats del partit.
Unió Mallorquina i la seva líder tenen una història, que com totes les trajectòries, té llums i ombres, però ara, en el moment en que Munar anuncia la seva retirada i abans que el partit extengui la seva presència a les altres illes, sembla el moment oportú de fer-ne un balanç amb deteniment i el màxim d’objectivitat que sigui possible.
