Una de les prioritats de l’actual junta directiva de l’Obra Cultural Balear és la de potenciar la xarxa territorial que treballa en favor de la llengua, la cultura i el país. Tenir una societat civil organitzada, forta i potent és una condició indispensable per resistir els atacs provinents del poder polític. Avui, a les Illes Balears, el Partit Popular no és tan sols el partit polític majoritari, el que té més vots i militants, sinó que al mateix temps és la major xarxa cívico-política de l’arxipèlag, amb tot el que això comporta.
L'OCB aspira a construïr una xarxa cívici-política de mesures semblants i amb capacitat per arribar a tots i cadascun dels municipis de les Balears. Aquest passat cap de setmana és va fer una passa molt important en aquest sentit. A Monti-sion de Porreres es va constituir formalment la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País, que agrupa més de 40 entitats d'àmbit local.
Cal ressenyar que a l'illa de Mallorca existeixen moltes associacions d'àmbit municipal que treballen en la promoció de la llengua catalana i de la cultura de les Balears. Totes aquestes entitats treballen des de fa anys amb total complicitat i en la mateixa línia estratègica que l'OCB, encara que, evidentment, amb ritmes i alguns matisos diferents. Des de l'OCB s'ha contactat una a una amb totes aquestes associacions i col·lectius i se'ls ha fet arribar la proposta d'estrènyer llaços i de coordinar-se a través d'una coordinadora supramunicipal. La proposta ha estat ben rebuda en el 100% dels casos i el resultat es va escenificar dissabte passat a Monti-sion.
Impulsada des de l'Obra Cultural, la iniciativa pretén reforçar i coordinar les associacions que fan feina a favor de les senyes d'identitat pròpies de Mallorca. Al santuari porrerenc, un representant de cada poble va signar l'anomenat "Compromís a favor de la Llengua, la Cultura i el País", pel qual cada entitat es compromet a fer feina conjuntament d'ara en endavant. El compromís, a la pràctica, significa que la nova xarxa impulsada per l'Obra Cultural Balear passa a tenir gent organitzada a gairebé totes les poblacions de Mallorca. En el compromís signat per un representant de cada un dels municipis de Mallorca es destaca que "La nostra llengua i la nostra cultura afrontaran, durant els propers anys, reptes dels quals dependrà la nostra supervivència com a poble" que segons el manifest són: "La plena integració de la immigració, la consolidació d'un model escolar propi, l'avanç dels mitjans de comunicació en català, l'entrada de la nostra llengua a les noves tecnologies de la informació, el creixement de les indústries culturals en català i la normalització lingüística del món laboral". Totes les entitats signants afirmen que "per impulsar aquests objectius de futur cal, més que mai, la implicació i la mobilització de tota la ciutadania i, especialment, de la societat civil organitzada, poble a poble i barri a barri". El manifest de Monti-sion acaba dient que "com a entitats integrants d'aquesta societat civil feim una crida a tots els ciutadans, a totes les institucions i a tot el moviment associatiu de Mallorca a promoure la llengua i la cultura pròpies. A més, ens comprometem, a partir d'ara, a fer feina conjuntament a favor de les senyes d'identitat que ens identifiquen com a poble. Amb aquesta finalitat, subscrivim aquesta declaració d'intencions i ens constituïm formalment com a Xarxa Territorial per la Llengua, la Cultura i el País".
La intenció dels impulsors de la Xarxa és que aquesta abasti totes les Balears i per això ja hi ha converses amb l'Institut Menorquí d'Estudis, l'Institut d'Estudis Eivissencs i l'OCB de Formentera. Una xarxa amb les característiques que té la recentment constituïda pot servir al moviment en favor de la Llengua, la Cultura i el País per resistir en aquests temps d'agressions des del poder polític. El repte és que serveixi també per créixer.
