El President de les Illes Balears, Jaume Matas, assegurava a una entrevista a La Vanguardia, el passat dia 5, que "el millor que li podria passar a Catalunya és que triomfés l’alternativa de Convergència i Unió", ja que considera que això donaria "estabilitat i possibilitaria un govern que governi de veritat". Matas també ens deixava altres mostres del seu pensament polític com el desig que "tant de bo fos possible una alternativa del Partit Popular a Catalunya, però això avui no és viable". Sobre la reforma de l’Estatut de les Illes Balears, Matas afirmava que "no es una còpia del català" i afegeix que "això és una intoxicació!". També va fer referència a la gestió del tripartit al capdavant de l'executiu català i declarà que "el tripartit català ha estat una catàstrofe absolutament previsible". Aquesta vegada no va fer referència a les seves teories sobre “l’anchluss catalanista” i les ànsies d’envair les Illes Balears que tenen els principatins. Això s’ho guarda per quan va a Madrid. El president conservador i anticatalanista de les Illes Balears vol que les properes eleccions de l’1 de novembre li siguin propícies a la coalició formada per dos partits polítics, CDC i UDC, que, en principi, són i es defineixen com a nacionalistes. Per ventura somia a la reedició del tripartit que governà la Generalitat de dalt a finals del segle passat i principis de l’actual, o sia, CDC+UDC+PP.
Mentre, en els ambients progressistes de les Illes Balears es contempla amb una certa perplexitat i desesperació com el PSOE no aposta clarament perquè el PSIB de Francesc Antich pugui aspirar a governar. Mentre Matas diu que el seu candidat és Mas, aquí a les Balears hi ha qui afirma que el candidat de Zapatero és Matas. I, és clar, posats a malpensar, no queda gaire clar que Montilla sigui el candidat del president espanyol. El raonament ens podria dur a una teoria conspiradora de cal Déu, o simplement, a concloure que això de les eleccions autonòmiques és una cosa que (també) es decideix a Madrid. Sempre i quan els electors no s’equivoquin...
El cronista no s’atreveix a afirmar que Matas sigui el candidat “de Madrid” a presidir el Govern de les Illes Balears, entre d’altres coses, perquè no s’ho vol creure, però amb el panorama que ofereix avui per avui l’esquerra balear, tampoc no es pot dir que se li estigui posant molt difícil. El president que, per primera vegada a les Illes Balears, ha promogut des d’una institució democràtica retrocessos en matèria de llengua catalana. El que més ciment ha abocat damunt l’arxipèlag i l’home que ha estat capaç de comprar-se un palau al centre de Palma, mentre manté dues cases més a Mallorca i un pis al centre de Madrid, amb un sou declarat de 4.000 euros al mes, si avui es fessin les eleccions, les guanyaria per incompareixença del rival.
Unió Mallorquina sembla mantenir el tipus malgrat les clatellades que rep dia si, dia també de part del seu suposat soci, el PP. El PSIB, de moment no compareix gaire. El PSM acaba de patir una escissió en tota regla. Esquerra Unida viu una crisi a nivell estatal. I aquest cap de setmana s’ha sabut que no hi ha acord perquè Esquerra entri al Bloc que promou el PSM i al qual ja s’hi ha afegit EU... el tassó sembla mig buit. També hi ha motius per veure’l mig ple. Sabem que fins ara totes les eleccions han tengut uns resultats molt semblants, és a dir, un quasi empat entre dreta i esquerra. Sabem que malgrat tot, el PSIB sempre aconsegueix uns resultats alts i que l’efecte Zapatero, poc o molt, es farà notar a les urnes. Tampoc sabem fins a quin punt el Bloc pot acusar la no presència d’Esquerra i finalment, per molt que Jaume Matas sigui el candidat “de Madrid” i el de l’statu quo o precisament per això, és el candidat que més mobilitza i més cohesiona el votant d’esquerres.