Han estat moltes les cròniques de denúncia de les pràctiques no democràtiques que ha fet servir el Partit Popular de les Illes Balears, especialment des que Jaume Matas va ser elegit president del partit.
Aquesta setmana els mitjans de comunicació han posat llum sobre dues actuacions de l'equip de Matas que voregen les pràctiques clàssiques de les organitzacions mafioses. La primera va ser el descobriment que la conselleria d'Immigració va atorgar a una associació vinculada als Legionarios de Cristo una generosa subvenció per a realitzar una activitat que mai es va acabar fent.
El Govern de Jaume Matas donà l'any 2007 una subvenció de 450.000 euros i una dessaladora mòbil a una ONG amb seu a Madrid que es fa dir "Ayúdales a Vivir" i que està vinculada a la congregació ultracatòlica dels Legionarios de Cristo. L'objectiu teòric era impulsar una planta dessalinitzadora al Perú, però no s'arribà a installar mai. Cal destacar que aquesta generosa ajuda, que encara no ha estat justificada pel l'ONG agraciada, contrasta amb les dotacions ridícules que rebien les ONG de les Balears.
"Ayúdales a Vivir" viu de subvencions que rep de l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid, que pugen a més de 600.000 euros. Cal recordar que la regidora d'Afers Socials del Consistori madrileny és Ana Botella, esposa de l'expresident espanyol del PP, José María Aznar, i a qui es vincula amb els Legionarios de Cristo.
A banda d'aquesta mostra del nepotisme amb que va governar l'equip de Matas, aquesta setmana també s'ha fet públic allò que era un secret a veus: la campanya de persecució contra el líder ecologista, Miquel Àngel March, havia estat orquestrada des de les clavegueres del PP.
Segons s'ha sabut a partir de les converses telefòniques entre el conseller d'Interior, José Maria Rodríguez i l'exbatle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, enregistrades per la Guardia Civil, el segon hauria informat Rodríguez de la pressió de què era objecte per part del GOB i de Televisió de Mallorca i el conseller hauria proposat una campanya pública contra ells. En el cas del GOB, Rodríguez proposava utilitzar un suposat cas d'urbanisme illegal del portaveu del GOB. La campanya contra March per la presumpta construcció d'una soll illegal, efectivament, seria iniciada per El Mundo, publicació que es convertiria durant el matisme en l'insultador oficial dels enemics del règim. El PP sempre es va desmarcar oficialment de la campanya, si bé el denunciant era un militant seu que va disposar de grans mitjans econòmics per presentar la seva denúncia. El portaveu del PP, l'empresari constructor Miquel Ramis, i tots els mitjans a sou del Govern es varen afegir als insults i desqualificacions contra el dirigent ecologista. Els atacs difamatoris varen anar encalentint l'ambient que va dur a una de les majors manifestacions de defensa del territori de la història de Mallorca, que va ser una autèntica resposta democràtica a la violació de les llibertats democràtiques per part del Govern Matas i els seus seqüaços. De la denúncia contra March, que va danyar el seu honor, no se'n va saber res més: l'Ajuntament de Pollença va negar en tot moment la infracció. Dels responsables de la trama (Hidalgo, Rodríguez i Matas), l'exconseller és l'únic en actiu. Encara és l'hora de què algú hagi demanat perdó o hagi assumit responsabilitats polítiques. Com sempre en el cas del PP, ningú té la culpa de res.
