Ja s’han complert els cent dies des que es va constituir el segon Govern de progrés de les Illes Balears, com el primer, presidit per Francesc Antich. A diferència del primer Pacte de Progrés, en aquesta ocasió Unió Mallorquina s’hi ha involucrat de manera més directa en la formació del Govern, ja que controla tres conselleries. A canvi no té, com en els darrers dotze anys, la presidència del Consell de Mallorca. De la seva banda, el Bloc per Mallorca, la coalició formada per Esquerra Unida, el PSM i Esquerra, també hi participa amb tres conselleries. La resta estan en mans de militants del PSIB-PSOE. D’aquests cent primers dies de Govern nacionalista i progressista se’n poden extreure una sèrie de conclusions.

 La primera és el gran contrast que hi ha entre el ritme frenètic que va infringir Jaume Matas a la seva arribada al Govern el 2003 i el ritme lentíssim amb que està actuant el Govern de Francesc Antich. Sens dubte connecta molt més amb el tarannà illenc aquesta darrera manera de fer les coses, però no deixa de ser una mica exasperant sentir una vegada i una altra que s’ha d’estudiar aquest tema o aquell.

 En segon lloc, cal destacar que el Govern progressista i nacionalista s’ha trobat amb una herència tremendament difícil de gestionar: un deute acumulat que fa feredat, es parla de més de 2.000 milions d’euros (!). Amb infraestructures fetes amb la pressa amb que ho feia tot Matas i inaugurades de manera absolutament precipitada. El millor exemple d’això és el metro de Palma, que si continua plovent, no quedarà més remei que tornar-lo a fer tot de bell nou.

Una altra de les conclusions és que Antich no té sort amb els fenòmens naturals i altres desgràcies. Si la primera etapa va ser la de les inundacions, llengua blava, crisi econòmica alemanya... Aquesta vegada ha estat arribar al Govern i tenir marea negra, cap de fibló, tempestes tropicals...

Cal destacar també que els primers gests dels consellers del PSIB demostren un escorament del partit cap a posicions més espanyolistes fins a nivells que els situen fora de la legalitat vigent. En aquest sentit cal destacar que diversos càrrecs públics, entre ells la portaveu del Govern incompleixen de manera reiterada l’anomenat Decret 100 segons els qual tots els càrrecs públics de la Comunitat Autònoma tenen el deure d’expressar-se en català sempre que estiguin exercint el seu càrrec.

Finalment, per tancar el capítol d’aspectes negatius, cal recordar la gran decepció per a la societat civil organitzada que ha significat la decisió de continuar la construcció de l’hospital de referència a la finca de Son Espases, molt a prop de monestir de La Real. Frances Antich, probablement per pressions del PSOE, decidí, en contra de l’opinió de la majoria dels seus votants, de les entitats de la societat civil i dels socis de govern del Bloc per Mallorca, donar per bona la decisió, més que polèmica, i més que sospitosa, de fer l’hospital en un lloc envoltat de terrenys cobejats pels constructors.

Cal destacar una sèrie d’aspectes positius del nou Govern en aquests 100 dies. La reconversió d’IB3 en una televisió amb sentit, és a dir plural, en català, arrelada a les Balears i cohesionadora d’una societat repartida en quatre illes.

En general, unes pràctiques molt més democràtiques, obertes, no sectàries i transparents marquen aquest començament d’un Govern que sembla que vol enterrar per sempre les pràctiques caciquils i antidemocràtiques i que vol apostar (massa tímidament) per allò que dóna sentit al l’autonomia: la nostra llengua pròpia, la cultura d’aquí i la defensa del territori.