Progrés social, autoestima col·lectiva, autocentrament i sostenibilitat sembla que seran els eixos que guiaran les polítiques a la majoria d’institucions de les Illes Balears durant la legislatura que s’està posant en marxa aquests dies. El fet que el Partit Popular no hagi obtingut la majoria absoluta a cap de les grans institucions ha propiciat que els pactes polítics hagin donat com a resultat la creació de majories de progrés i nacionalistes.
La primera passa ha estat la constitució dels ajuntaments el dissabte passat, que s’ha saldat amb trenta ajuntaments dels 53 de Mallorca governats pel centre-esquerra. Entre aquests, ni més ni menys que l’Ajuntament de Palma, que governa més de la meitat de mallorquins.
Dissabte matí, després que els regidors electes del BLOC per Palma, UM i els del seu partit, el PSIB – PSOE, hi votassin a favor, la jove Aina Calvo esdevenia batlessa de la capital de Mallorca.
En quatre anys, el rumb polític de Mallorca ha virat gairebé 180 graus. El contrast del color polític que presentava el mapa de Mallorca al final de la legislatura passada, amb el tint que ha adquirit després del comicis realitzats fa 20 dies no deixa gens de marge per al dubtes. La dreta -ja sigui en solitari o en coalició amb altres formacions de centre- ha perdut, després de quatre anys de govern, 12 municipis. De 2003 a 2007, el PP ha dirigit el destí de 35 governs locals, mentre que ara només administrarà els consistoris de 23 localitats i no de manera preferent en tots. Calvià, Llucmajor, Santanyí, Felanitx, Manacor, Sant Joan, Montuïri, Sineu, Maria de la Salut, Llubí, Santa Margalida, Inca, Binissalem, Santa Eugènia, Marratxí, Alaró, Bunyola, Mancor, Selva, Escorca, Fornalutx, Deià i Estellencs s'han salvat de la desfeta. Per contra, el PP ha perdut feus importants com Palma, Campos, ses Salines, Andratx, Valldemossa o sa Pobla, els governs dels quals els capitalitzen ara aliances de centreesquerra.
En quatre anys els partits d’esquerra, en solitari i aliats amb UM o amb forces independents, han passat a controlar gairebé el doble dels ajuntaments que consolidaren el 2003. Llavors eren 18 i ara han estat 30. Hi han afegit els 12 municipis que han castigat el PP, començant per Palma, que s’ha perfilat com la força motriu de tal recuperació. La raó principal d’aquest canvi ha estat que UM ha optat, amb l’excepció de Sant Joan, per aliar-se amb les forces progressistes. A Menorca el PSIB – PSOE ha aconseguit tres batlles, el PP dues i el PSM, una. A Eivissa i Formentera, el gir cap a l’esquerra també és evident. Una vegada consumat el canvi als ajuntaments, tothom espera que aquest canvi es faci extensiu a les dues institucions que mantenen una certa incògnita: Consell de Mallorca i Govern de les Illes Balears. Matas va fer la seva oferta el passat dijous i espera que avui o demà UM li contesti, mentre les forces progressistes continuen a bon ritme l’elaboració d’un programa de govern per a les dues institucions que els permeti governar amb UM.
A falta de la confirmació definitiva, tot apunta a que ambdues institucions tendran governs de progrés i que el Govern estarà encapçalat per Francesc Antich i el Consell per Francina Armengol. Tots dos gabinets, però tendran una important participació nacionalista.
