Qui signa aquesta crònica ha defensat i defensa que, precisament, una de les gràcies de la democràcia és la discrepància, la diversitat d’anàlisis de la realitat i les diferències en les propostes per resoldre els problemes. Fins i tot amb aquest punt de partida, la imatge que va oferir el Govern de les Illes Balears el passat 9 de novembre va ser d’excessiva discrepància. La sensació era que es vorejava el caos.
Primer es va anunciar que el consell de Govern aprovaria un paquet de mesures proteccionistes de diferents espais naturals amenaçats per l’urbanisme voraç que ha assolat les Balears des de fa dècades. Posteriorment, va comparèixer la portaveu del Govern per anunciar que l’acord era imminent però que encara no s’havia assolit i encara més tard es va explicar que no hi havia hagut acord. El problema era que el conseller d’Unió Mallorquina no estava completament d’acord amb el catàleg d’espais a protegir que presentava elaborat per la Conselleria de Mobilitat i Ordenació Territorial (PSM).
La part positiva és que l’acord ha arribat “només” quinze dies després. Si no hi ha cap novetat més, en el Consell de Govern de divendres vinent s’aprovarà el decret llei i la llei de mesures urgents que han de suposar l’aturada, primer, i la desclassificació després, de més d’una vintena d’urbanitzacions, la majoria a Mallorca i a Eivissa. Entre elles s’inclou la zona humida de les Fontanelles, a Palma, on hi ha prevista la construcció d’un centre comercial. En aquest espai se suspendran cautelarment les llicències atorgades, però la protecció definitiva no es determinarà amb la llei, sinó a través del Pla de reconversió de la Platja de Palma que s’està elaborant en aquests moments.
El projecte que aprovarà el Consell de Govern consta de dues parts. La primera implica la suspensió cautelar automàtica, via decret llei, de projectes urbanitzadors que afecten zones sensibles. La suspensió, que durarà fins que no s’aprovi la llei de mesures urgents, afecta les dunes de Son Real (Santa Margalida), punta Negra-cala Mitjana (Calvià), la marina de Llucmajor i el cap de cala Figuera-Rafeubeig (Calvià). En tots aquests punts la protecció es portarà a terme mitjançant ampliacions d’àrees d’especial protecció. També s’amplien àrees naturals de la serra de Tramuntana per preservar cala Blanca (Andratx), can Vairet (Calvià) o cala Carbó (Pollença).
El decret inclou la suspensió de llicències a Ses Fontanelles i afecta una altra zona humida, les Feixes, a Eivissa. A l’illa pitiüsa també s’amplien les àrees de protecció de les Feixes, el cap Llibrell, cap Llentrisca-la Talaiassa, cala Compta-cala Bassa i les àrees naturals dels Amunts d’Eivissa. L’altra part del projecte, la llei que ara es començarà a tramitar, una sèrie de desclassificacions per mitjà d’una modificació de la Llei d'Espais Naturals (LEN). Amb aquest sistema es protegeixen les àrees de Monport (Andratx), el port dels Canonges, Chopin (Valldemossa), Muleta, Béns d’Avall (Sóller), cala Tuent (Escorca) i Es Verger (Esporles).
A més, també es protegeixen les finques del voltant de Son Espases, on s’està construint l’hospital de referència.
També es derogarà la Llei de camps de golf, per impedir la construcció de projectes amb creixement urbanístic, residencial o turístic; i s’anul·len les disposicions aprovades pel PP, que permetien més construcció a Eivissa.
Es tracta doncs d’un projecte ambiciós i en plena sintonia amb les demandes dels moviments socials dedicats a la defensa d’aquest bé cada vegada més escàs a les Illes Balears com és el territori.
