La passada setmana, un altre excàrrec públic del PP, en aquest cas el responsable de l’empresa d’informàtica depenent del Govern, Bitel, Damià Vidal, va ser imputat per malversació de fons públics i, a diferència de l’anterior cas, detingut per la policia. Des de les primeres detencions del cas Andratx, durant l’any que les ha seguit, ha estat constant el degoteig de detencions i de casos que han anat sortint a la llum pública. Sempre amb dos trets comuns: els casos de corrupció són molt greus i sempre impliquen alts càrrecs de l’anterior legislatura, militants del PP.
El cas del regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Javier Rodrígo de Santos, només va ser un nou punt d’inflexió, que ha tornat a cridar els focus de l’opinió pública i fixar-los damunt la corrupció política, que cada vegada es pot afirmar amb més rotunditat, que va ser generalitzada durant la darrera legislatura en que Jaume Matas va presidir el Govern de les Illes Balears.
Com més corrupció es va destapant, més interrogants van sorgint i més solidesa agafa la idea que el que es va viure a les Illes Balears no va ser una etapa en que hi va haver casos puntuals de corrupció, sinó que hi va haver un autèntic assalt a les institucions públiques per part d’una xarxa de corruptes que a hores d’ara no se sap molt bé fins on abasta.
I aquesta és l’altra qüestió, cada vegada la responsabilitat apunta més alt. Totes les persones imputades per corrupció tenen en comú que són persones molt pròximes a l’expresident Jaume Matas. Tots són homes de l’entorn de l’expresident del Govern.
A les Balears estam vivint una situació inèdita a la política balear: els tribunals de justícia han començat a estirar la corda les trames de corrupció teixides des de la direcció del PP durant l’anterior legislatura. De moment només s’ha arribat a la punta de l’iceberg, amb casos visibles a simple vista que demostren la sensació d’impunitat i la màniga ampla de l’anterior legislatura. Si persones de l’estricta confiança de Matas varen robar a la llum del dia fins al punt que els nous gestors s’ho han trobat i ho han denunciat, la pregunta que una part de la població es fa és: hi havia algú a les diferents institucions que no s’hagués corromput? I en matèria de corrupció la qüestió no es el que es veu a simple vista, sinó el que està camuflat.
• Tribuna Mallorca formulava, públicament, aquesta setmana una sèrie de preguntes: va poder robar impunement Rodrigo de Santos perquè Jaume Matas li devia el favor de la requalificació de Son Espases? Ho va poder fer Damià Vidal perquè l’expresident li devia favors en relació al cas Bitel, al qual havia declarat com a pèrit? Què tenen els empresaris Mateu Sastre i Vicenç Grande perquè un govern en ple pressionàs a favor dels seus interessos durant el procés d’elaboració del Pla Territorial? De moment les respostes es poden intuïr, però no resulten del tot clares. La fugida precipitada de Matas a l’estranger resulta cada dia que passa més eloqüent.
