Feia mesos que dins Unió Mallorquina es respirava un ambient enrarit. Finalment ha esclatat en una crisi pública de dimensions encara desconegudes. El que ja és segur és que afecta, i de ple, al Govern de les Illes Balears. Per una banda, el conseller de Medi Ambient va fer fora del seu equip de col·laboradors Damià Nicolau, que havia estat secretari general d'UM amb Maria Antònia Munar. La resposta dels fidels a la presidenta d'Honor del partit no s'ha fet esperar: Francesc Buils, conseller de Turisme ha anunciat la destitució de dos dels seus directors generals identificats amb el sector liderat per Miquel Ferrer, actual secretari general. La cosa ve d'enrere. El darrer congrés d'Unió Mallorquina es va tancar en fals, amb un pacte entre tres sectors que ha durat només uns mesos si és que va existir més enllà de la foto de la nova executiva.
Fins pocs dies abans del congrés havien existit tres corrents: l'encapçalat per l'actual president del Partit, Miquel Nadal, format, bàsicament, per la militància de Palma i d'un perfil més dretà i menys nacionalista si se'ns permet la simplificació; el format pels seguidors de Josep Melià i l'esmentat Miquel Ferrer, que tenen en comú ser polítics joves, però amb molta experiència, amb major compromís nacionalista i, bàsicament de la zona nord i central de Mallorca; i la tercera via formada per gent del migjorn i llevant de Mallorca, que es situaven entremig i que amb la seva irrupció feien necessari el pacte entre corrents. El president de la formació, Miquel Nadal, i el secretari general, Miquel Ferrer, controlen l'executiva i el partit. La direcció s'ha mantingut unida en les decisions importants.
A l'altra banda, l'expresidenta Munar dóna suport implícit al conseller de Turisme, Francesc Buils, en el seu torcebraç amb la direcció d'UM. Munar manté l'ascendència sobre molts membres del partit, alguns dels quals formen part del consell polític, el màxim òrgan de direcció i l'únic competent per tirar enrere decisions de l'executiva o convocar un congrés extraordinari.
També Munar és qui controla la majoria del grup parlamentari i qui conserva la seva capacitat d'influència sobre el president del Govern, Francesc Antich, que és qui té la darrera paraula a l'hora de fer cessar els membres del seu gabinet. Ella va ser qui negocià aquest pacte amb Antich. Ara voldria que el president convencés Nadal que no és bo canviar de conseller de Turisme en plena crisi econòmica.
Sembla, per tant que s'han anat conformant dos sectors que ara mateix ningú és capaç de saber amb quina força compten. D'un costat els antics rivals Nadal i Ferrer que semblen fer pinya. De l'altra, gent que ha sortit rebotada dels antics sectors i que han trobat aixopluc en els antics dirigents de la formació, entre els quals destaca Munar, que continua mantenint ascendència sobre bona part de la militància.
Sigui com sigui, el desafiament entre dos nous sectors és públic i evident.
La pròxima reunió del consell polític, que és ben probable que s'avanci als propers dies, serà decisiva. Allà es sabrà si hi ha pacte i s'intenta tirar endavant com si no hagués passat res, o si la crisi s'amplia i s'estén i arriba a altres nivells i afecta a les institucions on és present Unió Mallorquina, és a dir a totes les institucions grans de Mallorca i el Govern de les Illes Balears.
