El 1989 es va estrenar al festival de cinema de Cannes l’òpera prima de Steven Soderberg titulada “Sex, lies and videotape” que tractava de les peripècies sexuals del protagonista, Jonh, un yuppie amb pocs escrúpols i la seva dona Ann. Aleshores, Javier Rodrigo De Santos encara no havia arribat a Mallorca i ningú podia imaginar que l’argument de la pel·lícula quedaria a l’alçada d’un conte infantil al costat de la realitat política.
Amb els resultats de les darreres eleccions generals encara no acabats de pair per ningú, botà a l’actualitat política i periodística un escàndol de dimensions encara desconegudes, perquè encara ningú s’atreveix a pronosticar on s’aturarà l’outing informatiu que sembla haver començat. El fins fa encara no un any, el màxim responsable d’urbanisme al municipi de Palma va gastar més de 50.000 euros del pressupost públic en locals de prostitució masculina.
Javier Rodrigo de Santos, militant del PP i persona pròxima a l’organització Legionarios de Cristo, va pagar amb la targeta de crèdit de l’Empresa Municipal d’Obres de Palma (EMOP) diversos serveis de prostitució i va camuflar-los, en primera instància, com a despeses de bugaderia i d’assessorament d’imatge. Fa pocs dies una auditoria externa ho descobrí i Diari de Balears i Ultima Hora ho feren públic. Pocs dies després, sortia una cinta de vídeo on es podia veure l’exregidor a prop d’un plat ple d’una substància que semblava ser cocaïna.
A partir d’aquí s’anaren desencadenant una sèrie de fets i d’informacions que, de moment, s’han saldat amb el reconeixement públic del robatori i de la seva addicció a la cocaïna per part de Rodrigo De Santos, la dimissió de tres alts càrrecs d’Urbanisme i un daltabaix en el si del Partit Popular mai vist fins aleshores.
Mai fins ara el PP s’havia desmarcat tant i tan aviat d’un militant acusat de corrupció com en aquesta ocasió, i el cert és que ocasions no n’hi han faltat.
De moment, continuen sortint informacions relacionades amb la gestió dels doblers públics per part de Rodrígo de Santos. Obres públiques que costaren molt més diners dels pressupostats inicialment, relacions amb alguns constructors o el “detall” que publicava la setmana passada Diario de Mallorca: el compte més elevat que carregà Rodrigo de Santos als ciutadans de Palma en un prostíbul porta data d’un dia molt important per al PP balear: el cinc d’octubre de 2006, dia que Jaume Matas, aleshores president del Govern, complia cinquanta anys. L’esdeveniment va ser celebrat per la plana major dels conservadors en el restaurant Los Patos, de la família de l’aleshores conseller de Medi Ambient, Jaume Font. Per a rematar la jornada, el tinent de batlle de Palma es gastà mil cinc-cents euros al prostíbul d’ambient gai, Casa Alfredo. La despesa és l’equivalent a 25 serveis sexuals, que, en principi semblen molts per a un sol client.
El cas Rodrigo De Santos ha obert als mitjans de comunicació i al si de la societat mallorquina diversos debats. El primer i més important al voltant del quatrienni negre governat pel PP estil Matas, que ha significat un autèntic assalt a les institucions públiques.
El segon sobre la hipocresia dels qui de dia prediquen lliçons públiques sobre moral i es neguen a casar matrimonis homosexuals i de nit practiquen allò contra el que prediquen. I el tercer sobre fins a on han d’informar els mitjans de comunicació quan es donen casos com aquest.
