“I aprofit per fer una cridada d’atenció sobre la necessitat que la llengua en aquesta comunitat autònoma no sigui un instrument de confrontació. Hem de mantenir els consensos bàsics que des del principi de la democràcia s’establiren sobre la llengua i que avui estan reflectits en el nou projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia". Aquestes paraules de Jaume Matas pronunciades avui en el Parlament de les Illes Balears no han passat desapercebudes a cap observador polític. Avui ha començat el debat sobre política general a les Illes Balears i el president del Govern ha iniciat el debat amb un discurs triomfalista i centrat en aspectes econòmics i en oferir dades estadístiques sobre el suposat creixement turístic. Ja sabem que hi ha mentides petites, mentides grosses i estadístiques. Però l’aspecte més morbós que oferia el discurs eren les referències a la qüestió lingüística, sobretot després que ahir es fes públic un manifest en el qual 30 personalitats de les Illes Balears demanen als partits polítics que no facin un ús partidista de la qüestió lingüística i que recuperin l’esperit dels anys 80, que va permetre l’aprovació, per unanimitat del Parlament, de la Llei de Normalització Lingüística. La primera relació de signants la componen entre d’altres els secretaris generals de totes les organitzacions sindicals i de les entitats culturals de referència de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com Gabriel Janer Manila, escriptor reciclat per Matas com a president de l’Institut d’Estudis Baleàrics, intel·lectuals com Isidor Marí, Climent Garau o Aina Moll i tres “ex” amb molt de pes: Maximilià Morales, expresident del Parlament, Cristòfol Soler, expresident del Govern i Fèlix Pons, expresident de les Corts Espanyoles.
L’Obra Cultural Balear, entitat impulsora del manifest, ve denunciant, des de començaments de la legislatura, els retrocessos que hi ha hagut en matèria de política lingüística, que s’han concretat en mesures contra la llengua i en discursos hostils cap al seu ús. El retorn de Jaume Matas a la presidència del Govern ha representat un atac directe a les senyes d’identitats, en especial a la llengua catalana, com no s’havia vist des dels temps de la dictadura franquista. En tots els casos l’impulsor ha estat el Govern, que no ha complert les seves responsabilitats legals i estatutàries de promoure l’idioma propi i oficial de les Balears. La societat civil ha demanat, de manera reiterada, una rectificació i la recuperació del consens en matèria de llengua. Així, doncs, les referències de Matas al consens en matèria lingüística i la no utilització de la llengua com a element de confrontació, només poden interpretar-se com un acte més de cinisme i impostura als que cada dia ens acostuma una mica més. Tothom parla de consens lingüístic a les Illes Balears, però mentre les altres forces polítiques s’han esmerçat en mantenir-lo, el PP s’ha dedicat a erosionar-lo i prostituir-lo.
No cal anar a cercar “na Maria per sa cuina”, n’hi prou en llegir la Llei de Normalització Lingüística (una llei aprovada per unanimitat és el millor referent de consens) i ens hi trobarem passatges com: “La llengua catalana i la llengua castellana són totes dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, amb el mateix rang, si bé de naturalesa diferent: l'oficialitat de la llengua catalana es basa en un estatut de territorialitat, amb el propòsit de mantenir la primacia de cada llengua en el seu territori històric. L'oficialitat del castellà, establerta per la Constitució a tot l'Estat, es basa en un estatut personal, a fi d'emparar els drets lingüístics dels ciutadans, encara que la seva llengua no sigui la pròpia del territori. D'acord, doncs, amb aquest marc legal, la Comunitat Autònoma té el dret i el deure d'acabar amb la situació de anormalitat sociolingüística i es compromet a regular l'ús de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears, i del castellà com a llengua oficial de tot l'Estat. És així que haurà de garantir els drets lingüístics i farà possible que tothom conegui les dues llengües, precisament, per poder fer efectius aquells drets. També cal comprometre tots els ciutadans de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual, en la salvaguarda i extensió de la llengua catalana (...) La Comunitat Autònoma té, en suma, com a objectius dur a terme les accions pertinents d'ordre institucional per tal que el català, com a vehicle d'expressió, modern, plurifuncional, clar, flexible i autònom, i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a ser l'element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears.”
Com casa això amb els retrocessos impulsats des del Govern en matèria lingüística? I amb els discursos incendiaris del president Matas en contra de la llengua catalana? I Amb les subvencions absolutament escandaloses de vicepresidència del Govern a entitats que, no tan sols no estan a favor d’aquest “consens”, sinó que tenen com a única missió trencar-lo i crear crispació? A falta de sentir allò que digui l’oposició, el sentit comú diu el mateix que li va dir Carod-Rovira a Jordi Pujol: “no es pot ser sant Jordi i anar de copes amb el drac”. No es pot anar al Parlament amb un extintor marca “consens” després d’haver-se dedicat a encendre totes les fogueres on la llengua catalana es consumeix a poc a poc.