Aquesta és la qüestió que està plantejada en el debat polític de les Illes Balears aquestes darreres setmanes. A les Balears gairebé tota qüestió política ve marcada pel fet de tenir un territori molt limitat i, des de fa anys ja, sobreexplotat. Fins i tot polítiques de caire absolutament progressista com les de cercar solucions per aconseguir habitatges econòmics, semblen xocar frontalment amb la necessitat de preservar el poc territori verge que queda. Les darreres setmanes s’ha encetat una polèmica al voltant de la intenció del conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, d’aprovar una llei que permeti edificar en sòl rústic. El projecte compta amb el rebuig públic del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). La proposta ha estat rebutjada també pel degà del Col.legi d’Arquitectes, Luis Corral, en el decurs de les VI Jornades sobre ordenació del territori. Corral va considerar preocupant que una terra que viu del paisatge es plantegi aquestes solucions davant la manca d’habitatge assequible, encara més tenint en compte que la culpa de manca de sòl públic és de les institucions públiques. Segons Corral, el fi no justifica els mitjans. Carbonero va afirmar que Corral no coneix el projecte de llei i que, per tant, no pot opinar sobre la proposta del tàndem PSOE-UM.

Des de les entitats ecologistes i proteccionistes es rebutja aquesta iniciativa del govern adreçada a incrementar les possibilitats edificatòries creant més sòl urbanitzable a costa de sòl rústic, perquè les conseqüències d’aplicar les mesures anunciades pel Govern serien negatives per al territori i per a les ciutats i pobles, ja que suposaria urbanitzar i edificar més sòl rústic i als sòl urbans tenir unes densitats més elevades. El GOB va fer públic un comunicat en què lamentava que “el que havia de ser la legislatura de la contenció urbanística i de la preservació dels espais rurals, no duu camí de complir-se, si el govern té intenció de tirar endavant aquestes mesures”.

De fet, des dels sectors proteccionistes s’ofereixen alternatives, com poden ser l'ús de sòl urbà vacant actual, de sòl urbanitzable classificat com a tal, la promoció de l’ús real d’habitatge dels pisos construïts i que són buits en aquests moments, l'aposta per la reforma d’immobles degradats, facilitar el lloguer de cases i pisos existents. I és que, actualment, segons dades de ’any 2006, sense comptar les instal.lacions hoteleres a les illes Balears hi ha 537.911 habitatges dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any. Mallorca disposa actualment de 3.600 hectàrees de sòl urbanitzable. Aquesta edificabilitat ja existent és més que suficient per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana, sense necessitat de noves classificacions de sòl urbanitzable. Sembla, doncs, que de moment encara és possible conciliar el dret a l’habitatge i la protecció del territori. És necessària molta imaginació. I molta valentia.