El cronista viu i treballa a Mallorca, però avui matí ha de ser a Menorca, així que s’aixeca prest i es dirigeix a l’aeroport. Abans de passar el control pertinent compra un diari en català i la quiosquera li en diu el preu en castellà. En aquesta ocasió l’escànner detecta l’ordinador que porta dins el maletí i li fan mostrar. No sempre és així.
Fulleja el diari i comprova que l’estrany procés de Pau a Euskadi es desenvolupa a base de potades. Potades a la veritat, potades a la llibertat, potades a la democràcia, potades al diàleg, potades als testicles d’un espanyolista… Després d’uns vint minuts de caminar, arriba a la porta assignada per al vol a la més britànica de les Illes Balears. Visita el quiosc: cap diari en català. Són 7:30 del matí i ja hi ha l’edició internacional del The Times, la compra. El quiosquer li diu el preu en anglès. Thank you. Fulleja el diari conservador, que mostra en portada i en un ampli reportatge interior les fotografies històriques que il·lustren la consolidació del procés de pau a Irlanda del Nord. Al diari també pot llegir un anunci on s’ofereixen vols a Menorca i a Eivissa per 50 euros des de Londres Gadwick.
El viatge des de Mallorca a aquesta preciosa Reserva de la Biosfera que és Menorca, costa més de cent euros, malgrat la demagògia i totes les promeses de l’actual president del Govern, Jaume Matas.
El Consell de Menorca (govern de l’illa) està regit per un pacte progressista format pel PSIB-PSOE i pels nacionalistes del PSM. Menorca és la que ha sabut preservar millor el seu entorn, el seu paisatge i el seu territori, per bé que els ulls d’un visitant qualsevol perceben des de bon principi una activitat constructora intensa. Només posar peu a terra ja es pot veure les impactants obres d’ampliació de l’aeroport. També s’estan desdoblant carreteres i hi ha un projecte d’ampliació del port de Ciutadella. Aquest municipi, l’únic governat pel PP a l’illa, és el que ha crescut més desmesuradament.
Aquests dies, a Menorca, es parla, bàsicament, de dues qüestions. D’una banda ha estat molt comentada (i celebrada) la sentència a favor de la Coordinadora en Defensa del Camí de Cavalls que desestima l’apel·lació interposada per la família Squella i Soto Martorell que acusava els membres de la Coordinadora de passar per camins privats. Les excursions pel Camí de Cavalls varen tenir lloc el 1998 quan la Coordinadora va organitzar la volta a l’illa per etapes. En el tram entre Binigaus i Cala Galdana els excursionistes (unes 600 persones i una vintena de cavalls) es varen trobar una paret seca on abans hi havia un portell. Un dia abans, la Guàrdia Civil havia detingut nou membres de la Coordinadora que estaven preparant el terreny per a l’excursió. Nou anys després, arriba la confirmació definitiva que la Coordinadora tenia –té- raó en les seves demandes. Per tal de celebrar-ho, s’ha convocat, per aquest diumenge, una excursió des de Son Catlar fins a Cala Galdana, amb copa de cava final.
L’altra qüestió que és a les converses i als mitjans de comunicació menorquins són les declaracions fetes per l’inepte director general de Política Lingüística del Govern de Jaume Matas, el menorquí Miquel Melià Caules, en les quals igualava els partidaris que el coneixement de català sigui un deure amb ETA. Per més detall, les paraules de l’incompetent Melià Caules varen ser pronunciades a Barcelona, on, si més no de moment, el coneixement de la llengua catalana és un deure. Així, l’incapaç Melià Caules hauria posat al mateix sac de l’etarrisme tots els partits polítics de les Illes Balears i del Principat que defensen la igualació de drets i deures entre catalanoparlants i castellanoparlants, les entitats cíviques que també ho defensen i els milers i milers de persones que han signat la proclama en favor de la llengua catalana.
Per una cosa semblant Federico Jiménez Losantos ha de pagar 60.000 euros a ERC i als seus màxims dirigents.
