Allò que començà sent un argument dels cercles més propers al nacionalisme illenc, avui és un autèntic clam. Tota la societat civil de les Illes Balears i tots els partits polítics (a excepció, sempre, del que governa l’estat) denuncien l’expoli fiscal a què estan sotmeses les Illes Balears.

Han fet falta molts anys, molt de debat públic i la implicació de persones del prestigi incontestable de l’economista menorquí Guillem López-Casesnoves, per fer visible l’aberrant atracament a mà armada i a cara descoberta que està perpetrant l’estat espanyol a l’arxipèlag balear.

Ahir, les principals entitats econòmiques de les Illes Balears feren públic un manifest titulat “Demanam als partits polítics un gran acord de finançament per a les Illes Balears” en què reclamen que es millori el model econòmic de les Illes, perquè són el territori de l’estat espanyol que menys ha crescut econòmicament en els darrers sis anys. Al manifest, presentat només en castellà, es denuncia que, tot i ser el segon territori de l’estat amb més capacitat fiscal, acaba sent el que té menys finançament disponible una vegada aplicat l’anivellament dels recursos entre comunitats previst pel sistema de finançament actual.

El manifest proposat pel Cercle d’Economia (presidit per l’exconseller d’economia del PP, Alexandre Forcades) i signat, entre d’altres, per la Cambra de Comerç, la CAEB (gran patronal), i les patronals de petita i mitjana empresa, AFEDECO i PIMEM, proposa que es canviï el model i que es reparteixin els fons recaptats per l’estat tenint en compte la població ponderada i la flotant, és a dir, tenint en compte la gran quantitat de turistes que hi fan servir els serveis públics. També es pretén evitar que el sistema continuï convertint la Comunitat que més recapta, Balears, en la que menys rep i que, a més, això perjudiqui el seu creixement econòmic.

 El catedràtic d'Economia de la Pompeu Fabra, Guillem López-Casasnovas, que ahir aportà arguments tècnics a les reivindicacions que conté el manifest, apuntà que l’actual sistema depèn massa de cojuntures de “governs amics o enemics”. De la seva banda, Forcades, declarà que “No hi ha cap Estat del món que tingui un sistema de finançament tan injust, discriminatori, confús, obsolet i subjectiu com aquest. Aquí no paga qui més té sinó qui pitjor negocia”,

Segons les darreres dades, les corresponents a l’any 2005, Balears és la comunitat amb més ingressos fiscals per càpita (superada només per Madrid, a causa de l’efecte 'capitalitat') però, una vegada redistribuïts els recursos, les Balears acaben sent les que tenen menys finançament disponible. I això es produeix en un context en què Balears perd posicions en renda per càpita -ja ocupa el desè lloc en renda disponible per càpita- i mostra indicadors força precaris en formació, infraestructures i serveis públics i cohesió social.

Sens dubte cal celebrar que fins i tot les associacions d’empresaris de les Balears hagin obert els ulls i que es demanin coses com:

Per què som amb gran diferencia els que més paguem, en percentatge de la nostra renda si som els setens en el ranking de riquesa a molta distància de Madrid, Navarra, País Basc i Catalunya?

- Per què les nostres infrastructures públiques com: els hospitals, el transport públic, les carreteres, etc. son de les pitjors d’Espanya?

- Per què si les Balears són la única comunitat la riquesa i el PIB de la qual ha disminuït un 3,24 %, en el període 1999-2.004?

- Per què davant aquesta discrecionalitat en el finançament autonòmic els partits polítics no han informat als ciutadans i han cercat el seu suport per aconseguir un sistema just?

A veure si resultarà que la resposta a totes aquestes qüestions serà la que hem aventurat alguns des de fa molts anys... és a dir, que les Balears són tractades per l’estat com una colònia.