Se n’ha parlat molt de la possibilitat de que les Illes Balears tornin a l’Institut Ramon Llull. Se n’ha parlat molt i no s’ha arribat a concretar mai. Avui, però, sembla que s’ha fet una nova passa i que la passa definitiva ja és molt a prop. El conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues, i el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, han mantingut avui matí una reunió de treball al Palau de la Generalitat, a la qual també ha assistit el director de l’IRL, Josep Bargalló, que ha servit per donar llum verda definitiva al retorn del Govern de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull. Un retorn que ha estat definit pels representants dels dos governs de “retorn a la normalitat”.
El consell de direcció del Consorci de l’IRL va aprovar en la reunió del passat divendres la modificació dels estatuts de l’organisme, de tal manera que l’Institut estarà integrat a partir d’ara pels governs de Catalunya i les Illes Balears. L’acord serà ratificat ara pel Govern balear el proper 5 de setembre i pel Govern de la Generalitat que ho farà el 9 de setembre, el mateix dia que es farà a Palma la signatura oficial del conveni entre els dos executius que permetrà el retorn de les Balears al Ramon Llull. Segons ha destacat el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, el Consorci tindrà a partir d’ara “els dos pilars que havia de tenir”.
El conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues ha mostrat la seva “satisfacció” pel retorn de les Illes a l' Institut Ramon Llull, que també ha qualificat com un signe de normalitat. Es tracta de “retornar a una normalitat que mai s’havia d’haver trencat. Tenim la sensació de tornar a casa”. I en aquest context ha expressat la voluntat del Govern balear de “tornar a obrir la pàgina d’una història en comú”. Segons estableixen els nous estatuts, el Consorci de l’IRL tindrà tres òrgans de direcció: la junta rectora (que substituirà l’actual patronat), el consell de direcció i la direcció de l’organisme, a càrrec de Josep Bargalló. En els òrgans de direcció, on hi haurà una representació política paritària dels governs de Catalunya i les Illes Balears, també hi haurà presents l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes, la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives i l’Institut d’Estudis Baleàrics. La seu de l’IRL serà compartida entre les ciutats de Barcelona i Palma.
Les finalitats de l’Institut són la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana, així com la seva difusió i ensenyament a fora del domini lingüístic català. Entre d’altres, l’IRL podrà crear delegacions a l’exterior; elaborar i organitzar proves per a l’avaluació i la certificació oficial del català fora del domini lingüístic català, o impulsar la creació de places docents de llengua i cultura catalana, així com càtedres i centres ’estudi i investigació universitàries. D’altra banda, i segons fixen els estatuts, l’IRL mantindrà relacions de cooperació i col•laboració amb la Fundació Ramon Llull, de la qual n’és patró fundador. Sens dubte la notícia és molt bona i acaba amb un impàs inexplicable.
També seria bo que es servís per racionalitzar el desgavell competencial en matèria de projecció exterior de la llengua i la cultura a les Illes Balears. Actualment tenen alguna cosa a dir en la matèria: la Direcció General de Cultura del Govern, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Direcció General de Projecció Exterior i, a partir de setembre, també, el refundat Institut Ramon Llull.
