El cap de setmana passat es va fer a Cala Millor el XX Seminari Blanquerna. Va començar el divendres vespre amb una conferència d’Alec Reid, mediador dels processos de pau d’Irlanda i Euskadi, durant la qual es mostrà esperançat sobre la possibilitat d’acord entre bascos i espanyols.Acte seguit es va fer una taula rodona amb el mateix Alec Reid, amb Uxue Barkos, diputada de Nafarroa Bai al Congrés i amb Mariano Ferrer, periodista i portaveu de la plataforma 18/98. El dissabte es va obrir la sessió amb una taula rodona sobre moviments socials: ecologisme, feminisme i noves xarxes ciutadanes de resposta global. Hi parlaren Macià Blázquez, president del GOB, que explicà els orígens de l’organització i l’evolució de grup naturalista a moviment reivindicatiu que ha fet especial incidència en qüestions territorials. Durant els darrers anys l’organització ha entrat en temàtiques de justícia social i defensa de la pau. Blázquez explicà la postura del GOB davant l’actual pacte PP-UM, que ha significat una represa de la balearització, amb un canvi de tendència, sobretot en infrastructures. A les autopistes s’hi ha d’afegir un Pla Territorial desenvolupista i la corrupció urbanística consegüent, que comporta un mal ús de la democràcia representativa. Posteriorment parlà Magda Sellés, membre de la Xarxa Feminista de Catalunya, explicà els orígens del moviment aparegut a Catalunya en oposició a la dictadura franquista i al seu model familiar. La manera en que es va fer la transició va provocar desencant, també en el feminisme. El moviment sempre ha defensat la lluita contra el poder, basat en el reconeixement dels drets de les dones, en la igualtat i en la construcció d’una societat sense estructures de poder. El darrer ponent, Josep Manel Busqueta, economista crític i exassessor de l’actual govern veneçolà, explicà les noves xarxes d’organització social a escala global. Per a Busqueta són una resposta als canvis del capitalisme a partir dels anys 70, en que comença una nova fase, la globalització, caracteritzat per la transnacionalització productiva, pel neoliberalisme, per la cessió de sobirania des dels Estats cap a institucions allunyades de la ciutadania, per l’acceleració dels moviments de capital, per la mercantilització de tota la vida social i per la pèrdua de llibertats democràtiques. Apareixen noves formes de contestació, resultat de l’eclosió de moltes sensibilitats: la lluita contra la precarietat, l’ecologisme, la solidaritat internacional, el feminisme, la lluita pels drets dels immigrants, la lluita per la diversitat cultural, etc. Es caracteritza per la radicalitat democràtica, amb noves formes de participació i organització en xarxa. Hi conflueixen des de propostes reformistes (estatalistes) a anticapitalistes.
La següent taula rodona, Catalanisme, sobiranisme, independentisme: un segle i escaig obrint-se al món. Evolució històrica i perspectives de futur, comptà amb la participació d’Agustí Colomines, historiador i director del Centre Unesco Catalunya, Antoni Marimon, historiador i Roger Buch, sociòleg i politòleg. Colomines opinà que el nacionalisme català històricament ha estat un projecte espanyol, amb un projecte d’afirmació de cara endins, i regionalista de cara a fora. El catalanisme aportaria un sentit polític de la nació, allunyat de concepcions ètniques; un sentit clarament parlamentari i democràtic i un projecte autonomista davant un Estat espanyol antidemocràtic i militarista. Qüestionà la concepció dels Països Catalans com a ens immutable i etern, ja que la mateixa conquesta catalana hauria creat entitats polítiques diferents i també l’estratègia d’extensió territorial des del Principat, que comportaria la pèrdua d’autonomia dels diferents processos polítics. Marimón hi aportà una reflexió sobre el nacionalisme a Mallorca, que ha quedat aturat a una fase incipient de mobilització política. Marimón i atribuí aquest fet a l’espanyolització política i cultural que hi ha tengut lloc des del Decret de Nova Planta, que ha evitat la incorporació de la població a la modernitat des de la cultura pròpia. Apunta que el nacionalisme a Mallorca ha acceptat històricament la catalanitat cultural i lingüística, però ha apostat per un projecte propi, a excepció de l’independentisme nascut a partir dels anys 70.
Buch explicà que l’independentisme és encara minoritari, però amb un percentatge cada vegada més important de la població. Creix allà on el nacionalisme és majoritari. Distingí un independentisme antiautonomista, partidari de la unitat popular d’un altre parlamentari, que utilitza les institucions autonòmiques com a trampolí. A més remarcà la presència d’independentistes a partits que no ho són. També constatà l’existència d’una ampla xarxa ciutadana difícil de separar del nacionalisme estricte (Plataforma ple Dret a decidir, Sobirania i Progrés).
El Seminari Blanquerna va continuar amb dues taules rodones. Una sobre Països Catalans: horitzó 2007. Alternatives i projectes de construcció nacional. Hi varen prendre part Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana, que va explicar la situació lingüística i cultural del País Valencià, caracteritzada per la pèrdua d’ús de la llengua i de l’incompliment, per part de les institucions de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Va apostar per un canvi a les institucions que permeti iniciar un procés de normalització lingüística i la defensa del territori. Mònica Sabata, membre del CIEMEN i portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, va explicar l’experiència de la plataforma, que agrupa més de 700 entitats, i la seva implicació en la construcció nacional. Tomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear va fer un diagnòstic de la situació política i social a Balears. L’altra taula rodona va ser sobre Memòria històrica, justícia i reparació: bases per a una societat democràtica. Va encetar l’acte Antoni Strubell, periodista i coordinador de la Comissió per la Dignitat, que va denunciar el projecte de llei de memòria històrica proposat pel PSOE, que no significa una anul•lació de sumaris ni una reparació de les víctimes. Maria Antònia Oliver, presidenta de l’Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, va explicar l’experiència de la seva entitat i la feina de sensibilització i de recerca que ha fet. Posteriorment varen intervenir Gabriel Riera i Magdalena Nebot, que varen explicar la seva experiència com a persones represaliades pel règim franquista, que posteriorment varen acabar a l’exili.
Diumenge es va fer una taula rodona sobre Espai comunicacional i marc lingüísticonacional català. La periodista de Catalunya Ràdio, Rita Marzoa explicà la seva experiència com a membre del Grup Ramon Barnils, col•lectiu de periodistes que proposa una visió de la realitat nacional des de l’òptica dels Països Catalans. Marzoa afirmà que l’espai comunicacional no està organitzat. Les televisions i ràdios públiques de tots els territoris, en aquests moments no col•laboren entre elles i no hi ha reciprocitat. Al Principat cal una major consciència de marc nacional. Empresarialment hi ha projectes en marxa que poden suposar un mitjà potent de televisió a curt termini. Ha proposat projectes de col•laboració entre els mitjans públics del territori, un Llibre blanc que inclogui de manera destacada l’àmbit de Països Catalans. Perquè això passi és necessària una voluntat política des del Principat i la professionalització real dels mitjans, fora de coaccions del poder polític. Joan Riera, director adjunt de Diari de Balears explicà la tasca dura d’impulsar un diari en català a Mallorca. El procés comença fa deu anys. La publicació s’adreça a un lector defensors de la llengua, la cultura, el territori i el medi ambient, en un intent de cercar un nou humanisme adaptat a nosaltres que sigui conjunció de territori, poble i llengua. A partir d’aquestes premisses s’ha promoure la consciència de país. Llorenç Valverde, vicerrector de la Universitat Oberta de Catalunya, defensà internet com a un dels espais més importants que han facilitat les tecnologies de la comunicació. A més és un lloc on es pot viure en català.
Som pocs i no podem competir amb els grans mitjans. Per això s’ha de treure profit a altres possibilitats, com la bloquesfera o les televisions per internet. Finalment, el col•loqui final, es va fer sota el títol L’Europa del segle XXI: cultura, identitat, migracions, democràcia i benestar. Arcadi Oliveres, professor d’economia de la UAB, reflexionà críticament sobre Europa. Camilo Nogueira, enginyer industrial i economista, exeurodiputat del BNG, explicà la crisi del procés de construcció europea, iniciada amb el vot en contra de França i Holanda i declarà que això converteix la Unió Europea en una entitat moribunda. Per ventura, el més destacat del cap de setmana va ser comprovar que el seminari Blanquerna i el Grup que l’impulsa torna a estar en plena forma i que reapareix en uns moments en que el mallorquinisme polític ho necessita més que mai.