Dins de la Unió Europea, Flandes sembla ser el territori que té més possibilitats, actualment, de convertir-se en un nou Estat membre degut a una gens llunyana divisió i desaparició de l'actual Estat belga. Hi ha una marcada evolució política i intel·lectual que veu com a pròxim aquest esdeveniment polític i una mostra n'és l'emissió, el passat 21 de novembre i per part de la televisió pública de Flandes, VRT, d'un reportatge-documental titulat El pla B, un escenari per a l'escissió de Bèlgica.

La televisió pública flamenca, a través del periodista Ivan De Vadder, va explicar els efectes de la divisió de Bèlgica preguntant a onze experts universitaris. Cadascun d'ells va explicar les conseqüències pràctiques del divorci polític en el seu camp de coneixement, i el que finalment ha quedat molt clar després d'aquesta emissió és que el dit Pla B (la independència de Flandes com alternativa a l'actual paràlisi i bloqueig de l'Estat federal belga) ha deixat de ser un tabú a Flandes.

El diari francòfon La Libre Belgique, que qualifica  aquest reportatge com una hora d'entrevistes i de prospectiva política feta amb gran professionalisme i objectivitat per part de la RVT, en treu com a conseqüència que l'escissió a curt termini es poc realista perquè sortiria molt cara. Una altra lliçó d'aquest exercici d'utopia política és la unanimitat existent en considerar que la divisió belga seria producte d'una negociació llarga entre les dues comunitats, és a dir, valons (francòfons) i flamencs (neerlandòfons). Un dels problemes serà sens dubte la repartició del deute de l'actual Bèlgica.

La negociació és inevitable
En la negociació de la separació, s'haurà d'acordar el repartiment dels ferrocarrils, el dels 1.500 edificis que ara són propietat de l'Estat federal i un llarg etcètera. Com que a nivell internacional no existeix cap mena de reglament establert per dissoldre un Estat, la negociació serà inevitable. I donada la complexitat aquesta pot durar anys. El reportatge també va explicar els problemes administratius amb què es trobarien les empreses davant diversos règims fiscals.

Els especialistes flamencs, tot i les dificultats, tenen una opinió pràcticament unànime quant a considerar que Flandes, en cas de divorci, se'n sortirà molt millor que no pas Valònia i Brussel·les, que disposen d'una menor capacitat econòmica. Flandes té infraestructures de primer nivell com el port d'Anvers, una xarxa densa de petites i mitjanes empreses, i el litoral de l'actual Bèlgica. Fins i tot en el cas que Flandes perdés la ciutat de Brussel·les, el territori podria treure'n profit dels seus avantatges.

La capital, Brussel·les, és un altre problema en cas de divorci, ja que aquesta està situada en territori de Flandes però la majoria de la seva població és francòfona. Una possible solució seria formar un condomini una vegada Flandes i Valònia fóssin independents, o establit una cogestió de la capital per part dels dos nous estats independents.