George W. Bush havia començat el 2005 dient que tenia prou capital polític acumulat per portar endavant reformes fonamentals, en especial la de la Seguretat Social. Però el president nord-americà sembla haver acabat l’any amb números vermells. No sols no va poder vendre el seu pla de fons privats als americans, sinó que s’ha trobat saturat per George W. Bush havia començat el 2005 dient que tenia prou capital polític acumulat per portar endavant reformes fonamentals, en especial la de la Seguretat Social. Però el president nord-americà sembla haver acabat l’any amb números vermells. No sols no va poder vendre el seu pla de fons privats als americans, sinó que s’ha trobat saturat per problemes en d’altres fronts que difícilment podia preveure. Els principals han estat els escàndols per corrupció entre personalitats republicanes destacades, com ara el líder de la majoria al Congrés, Tom DeLay, un cas que espera judici, o el protagonitzat pel financer Jack Abramoff, cap d’un grup de pressió republicà que ahir mateix va declarar-se culpable de frau i suborn.
Una altra mena d’escàndols –els de la tortura a presoners, l’espionatge a ciutadans–, ha minvat la credibilitat de Bush i han malmès, fins i tot, la seva imatge de líder fort en la lluita contra el terrorisme. I si tot això ha contribuït al descens de la seva popularitat –que les últimes enquestes situen al voltant del 35%– cal no oblidar l’impacte que ha tingut en la valoració de la seva gestió de govern la resposta que va donar a l’apocalíptic desastre natural del Katrina.
Tot i això, son molts els especialistes polítics que, quan analitzen la influència que els esdeveniments i errors del 2005 poden tenir en el futur republicà, no s’atreveixen a pronosticar una pèrdua substancial del poder d’aquest partit. Les futures eleccions parlamentàries de la tardor d’enguany seran la prova de foc per conèixer si el tàndem George W. Bush-Karl Rove –que en les últimes eleccions va mostrar la seva potència– encara és capaç de remuntar i garantir, al Congrés i al Senat, una llarga era de domini republicà. Caldrà veure quin es l’impacte en els votants d’una guerra sense fi, i si l’estratègia demòcrata és capaç d’aconseguir la important transferència política que els cal per recuperar la majoria.