A última hora, després que gran part de l’Europa comunitària en pagués els plats trencats, s’ha assolit un acord sobre els preus del gas que Rússia ven a Ucraïna. En principi, sembla que estem parlant d’un problema econòmic que afecta el sector estratègic de l’energia, però, en realitat, es tracta de un problema p A última hora, després que gran part de l’Europa comunitària en pagués els plats trencats, s’ha assolit un acord sobre els preus del gas que Rússia ven a Ucraïna. En principi, sembla que estem parlant d’un problema econòmic que afecta el sector estratègic de l’energia, però, en realitat, es tracta de un problema polític i, per ser més precís, de un problema d’imperialisme. Tothom recorda les jornades en què centenars de milers d’ucraïnesos van desafiar unes temperatures glacials per manifestar, sense discontinuïtat, el seu suport a unes eleccions netes, ja que els partidaris del Kremlin havien manipulat els resultats en favor seu. La pressió popular i internacional van obligar a recular el poder rus i els seus aliats ucraïnesos, i va alçar a la presidència un home que no era de la seva corda. Això ha estat viscut per part dels dirigents russos com un trencament, ja que la Rússia actual del president Putin es considera i es comporta com l’hereva de l’imperi soviètic, i tracta els estats sorgits de la descomposició de la URSS com si fossin els seus vassalls.
El nacionalisme rus actual és imperialista. Sols els tres estats bàltics, amb el seu ingrés a la UE i a la OTAN, s’han escapat realment de l’esfera d’influència i domini rus. La resta, estan lligats per un seguit d’acords polítics, econòmics, comercials... amb la ‘mare Rússia’. La ‘revolució taronja’ del poble ucraïnès va suposar trencar aquests lligams de dependència política –però no els econòmics i comercials– i aquesta és l’arma que fa servir el Kremlin per fer pressió sobre els seus súbdits díscols, com Ucraïna. D’aquí prové la batalla dels preus del gas: mentre es tractava de vassalls, tenien dret a un preu preferent –molt més baix que el del mercat internacional–, però en afeblir-se la dependència política, el Kremlin ha decidit que havien de pagar com tothom i això suposava passar de pagar 50 dòlars per 1000 metres cúbics de gas rus a 230 dòlars. Una pujada astronòmica que faria trontollar la economia ucraïnesa. El gas a mans del Kremlin és una arma política, que no dubta en fer servir per mantenir la seva política imperial.
