El Caucas rus és una olla en ebullició, on evolucionen diversos conflictes més o menys interrelacionats, amb especial èmfasi en els de Txetxènia i d'Ingúxia. El silenci informatiu dels mitjans de comunicació amaga unes guerres que des de fa anys produeixen centenars de morts en aquell mosaic de pobles que és la part del Caucas que està dins de la Federació de Rússia. De Txetxènia ens arriba de tant en tant
la notícia de l'assassinat de defensors dels drets humans, que sempre queden impunes ja que la justícia russa mai sap trobar els culpables. Però tot i que la guerra està oficialment acabada, segons l'anunci del primer ministre Putin, queden reduïts a les muntanyes uns grups de guerrillers txetxens que periòdicament s'enfronten a les forces governamentals.
Però la situació més greu es troba a la veïna república d'Ingúxia, la més petita del Caucas. Allà hi ha un fort desplegament militar i policial rus i, des de fa anys, es produeixen morts en combat amb grups guerrillers i nombroses "desaparicions", sobretot de joves barbuts, després de ser capturats per les forces militars o policials russes. El poble inguix va ser deportat per Stalin al Kazakhstan, el 1944, acusat d'haver col·laborat amb els nazis durant la seva invasió a la Segona Guerra Mundial. Igual que el poble txetxè.
Els dos pobles comparteixen cultura i religió: la musulmana. A finals dels anys 50 Khroutxev va permetre que aquests pobles tornessin a les seves terres del Caucas. Van formar part de la mateixa república fins a l'enfonsament de la URSS i el 1992 Txetxènia es va proclamar independent mentre Ingúxia seguia dins la Federació de Rússia. Putin va acabar amb la independència de Txetxènia el 1999, després de dues guerres.
Augment progressiu de la violència
La independència de Txetxènia va acabar-se amb 100.000 morts, la destrucció de les seves ciutats, l'èxode de desenes de milers de persones i una repressió que encara no ha acabat. Queden restes de la guerrilla independentista i, a Ingúxia, hi ha un moviment opositor armat que en les seves fraccions més islamistes lluita per crear un emirat del Caucas nord.
Des de principis d'any a Ingúxia han mort, en aquesta guerra oblidada, 260 persones entre policies, guerrillers i civils, segons dades d'una organització local de defensa dels drets humans. El 2008 van morir 212 i el 2007, 124. Els atemptats bomba i els atacs contra forces policials i militars han augmentat en un 57% el 2009 al Caucas del Nord respecte el 2008. Hi ha doncs una clara progressió de la violència i del nombre de víctimes. El mateix president d'Ingúxia, Iunus-Bek Evkurov, va ser objecte d'un atemptat el passat mes de juny i va quedar greument ferit. De la mateixa manera, el 17 d'agost va explotar un cotxe-bomba davant una comissaria de policia a la capital, Nazran, i va matar vint persones -sobretot policies- i en va ferir 130.
Amb tot, la vicepresidenta del Tribunal Suprem inguix va ser assassinada el passat mes de juny i el ministre de la Construcció el juliol. Pels carrers de les principals poblacions inguixes hi han blindats i patrulles militars i policials i les explosions i trets son periòdics, segons fonts locals. Els familiars, joves, de les víctimes de la repressió i dels desapareguts nodreixen les files dels grups guerrillers més aviat per motius de venjança que per ser d'ideologia islamista, segons l'organització de defensa dels drets humans inguixa. Des del 2002, 178 homes han estat capturats per les forces militars i policials i mai més s'ha sabut res d'ells, excepte dos familiars d'autoritats. Un sol cos ha estat trobat i la família va haver de pagar 10.000 dòlars per recuperar-lo.
L'actual president ingiux, Evkurov, ha prohibit les milícies del president de Txetxènia, Ramzan Kadyrov, protegit de Putin, que entrin al seu territori per efectuar captures, i ha instal·lat la policia a les fronteres. Oficialment, l'autor de l'atemptat que va patir és la guerrilla islamista inguixa, però altres versions apunten cap a sectors pròxims a Kadyrov i als aparells de l'Estat repressius, controlats per Putin. Evkurov va ser nomenat president d'Ingúxia l'octubre del 2008 pel president rus Medvedev.
Implicació dels serveis d'intel·ligència
Un dels defensors del drets humans a Ingúxia, Makxarip Auchev, va ser assassinat el passat 25 d'octubre. Era partidari d'Evkurov i dirigia la web Ingushetia.ru, fundada per un periodista de l'oposició que va ser assassinat per la policia el 2008. Aquest assassinat va provocar la substitució del president inguix Murat Ziazikov, protegit de Putin, per Evkurov. El segrest, ara fa dos anys, del seu fill i el seu nebot van portar a Makxarip Auchev ha denunciar el paper que juguen els serveis d'intel·ligència en les desaparicions a la república controlada per Ziazikov.
L'arribada de Evkurov, considerat una persona íntegra, va situar-lo al seu cantó i ara el seu assassinat és atribuït als serveis d'intel·ligència que li han passat comptes per la seva denúncia de Ziazikov. La web que dirigia Auchev ha escrit: Els serveis d'intel·ligència estan implicats en aquesta mort. A Ingúxia el terror d'Estat s'ha convertit en un mètode per eliminar els opositors. Durant l'última guerra de Txetxènia, el president d'Ingúxia era Ruslan Auchev, un parent de l'ara assassinat. Aquell president era contrari a la guerra dirigida per Putin, i va obrir les porters de la seva república als refugiats txetxens.
Tot va canviar quan el 2002 va ser substituït per Ziazikov, protegit per Putin, que va iniciar una política de segrestos i execucions com la practicada a Txetxènia. Els inguixos es van revoltar i el juny del 2004 grups armats van atacar les ciutats de Nazran i Karabulak. La repressió va fer augmentar el nombre de guerrillers, que es calculen són centenars i que la major part d'ells són familiars de víctimes de la repressió. Segons el responsable de l'ONG Memorial, els islamistes que lluiten a la regió per un emirat del Caucas del Nord són una minoria dins de la guerrilla. El Caucas rus és el taló d'Aquiles de una Rússia que vol tornar a ser superpotència.
