La política de posar portes al camp és molt vella, només cal recordar els segles que té la Gran Muralla de Xina, construïda per evitar les incursions de les tribus nòmades de les estepes asiàtiques. Al segle XX va ser simbòlic el mur de Berlín i també el teló d?acer. Ara veiem la construcció del ?mur de la vergonya? amb el qual el govern israelià està envoltant part de Cisjordania per evitar els La política de posar portes al camp és molt vella, només cal recordar els segles que té la Gran Muralla de Xina, construïda per evitar les incursions de les tribus nòmades de les estepes asiàtiques. Al segle XX va ser simbòlic el mur de Berlín i també el teló d?acer. Ara veiem la construcció del ?mur de la vergonya? amb el qual el govern israelià està envoltant part de Cisjordania per evitar els atacs terroristes de grups radicals palestins. Però també hi ha murs a Nicosia, capital de Xipre, i a diverses ciutats de l?Ulster, i tot un territori com el Sàhara occidental està envoltat per un mur de sorra. Així mateix, els Estats Units tenen cercada tota la seva frontera amb Mèxic. Els murs que estan aixecant i reforçant els espanyols a Ceuta i Melilla tenen, per tant, nombrosos precedents i, per desgràcia, no representen res de nou. Ara bé, el que presenta elements novedosos és la política del Marroc per solucionar l?allau d?immigrants. Fins ara la política terrorista per vèncer a l?enemic s?havia aplicat en conflictes armats. El mecanisme és senzill i també antic: es fa una matança amb elements de crueltat, de manera que posi la por al cos a tothom, i es publicita el fet. Així, s?eviten possibles resistències, ja que la por fa fugir els combatents i es fa marxar a poblacions civils de casa seva (neteja ètnica o religiosa o racial o ideològica) fent servir l?arma del terror. A Melilla s?ha agafat a milers d?immigrants, se n?han matat uns quants (amb imatges il?lustratives), i se?ls ha deixat al mig del desert del sud del Marroc. Està clar que el mètode per fer baixar l?allau immigratòria no pot ser més dissuassori. La política d?infondre terror no és exclusiva de grups radicals, sinó àmpliament i profusament practicada des de fa segles per estats i autoritats. La societat de la informació ens permet veure ?l?espectacle? en viu i en directe. Estaria bé que la Unió Europea ajudés a trobar solucions més civilitzades.
