Anem enrera. Tant d’esforços diplomàtics, tantes reunions internacionals, tants organismes mundials, tot per estar cada dia més insegurs sobre el nostre planeta. La explosió nuclear de Corea del Nord efectuada aquesta setmana representa un important pas endavant cap a la proliferació de l’armament nuclear, una mena d’armament que per les seves característiques apocalíptiques hauria de ser eliminat arreu del món. Per ara això no hi ha qui ho pari ni qui li posi límits, ans el contrari, cada dia que passa més estats volen tenir l’arma atòmica i té lloc l’efecte simpatia de que si la té el veí jo també la he de tenir.de la prova nuclear nord-coreana. La cursa més desenfrenada s’està produint a l’Àsia. Primer va ser Israel, després la Índia i Pakistan, ara Corea del Nord i Iran hi va de camí. Tots estats asiàtics. La última prova nuclear agitarà sens dubte amb major intensitat als veïns que més se senten amenaçats ja que tant Corea del Sud com el Japó, encara que situats sota el paraigües protector nord-americà, tenen capacitat per produir el seu armament nuclear. Precisament al Japó acaba de produir-se un canvi de govern en que el nou primer ministre es qualificat per tothom sense excepció com un decidit nacionalista disposat a dotar el seu país de major potència militar. I a Corea del Sud l’actual govern s’ha distanciat relativament dels Estats Units per fer la seva política. I amb l’Administració Bush sota mínims en quant a prestigi internacional, el panorama no es gaire afalagador. Queda l' esperança que l’objectiu dels dirigents nord-coreans sigui fer xantatge amb la seva bomba, és a dir, buscar avantatges materials a canvi de fer bondat i estar tranquils. Però aquesta es una trista esperança ja que si l’exemple es multiplica anem cap a un món en que qualsevol crisi de nervis es podrà convertir en una crisi nuclear. Tant intel•ligents que ens creiem i estem retrocedint cap a formes plenament animals en les relacions internacionals: l’amenaça, la por, preparar l’atac per si apareix un enemic. Els propòsits de la comunitat internacional sobre la pau, la seguretat, el creixement econòmic, el desenvolupament social, l’intercanvi cultural, apareixen com a paraules buides davant notícies com la
