El món està ple de dictadors cruels i sanguinaris, responsables de tortures, desapareguts i milers de morts, però no hi ha dubte que Pinochet va brillar amb llum pròpia dins aquest estol de sang i terror que constitueixen les dictadures. Amb l’enterrament ahir de les restes de qui va governar Xile durant disset anys donàvem sepultura a un malson, a un home que va encarnar la crueltat, el cinisme, la intolerància, que va fer possibles situacions com la que descriu la pel•lícula “Missing”. No va ser qui va matar major nombre de persones per les seves idees però sí va fer-se especialment odiós. La seva figura sinistra va donar la volta al món. I el pitjor és que ha mort sense càstig, sense que se li apliqui la justícia ja que tots els intents van resultar balders, van ser avortats. Disset anys després de deixar el poder la societat xilena encara pateix l’odi que representava Pinochet. El seu cop d’estat, que va suposar la mort del president Allende, elegit per les urnes, va posar punt final a un intent democràtic de transformació social, amb tots els matisos que es vulgui, però dirigit a posar les riqueses del país al servei de tots, començant pels més desvalguts. Aquest és el vertader patriotisme, el que mira per les persones que formen la nació, que són la nació, no el que s’embolica amb banderes, paraules i conceptes brillants però al servei d’uns pocs. Pinochet representava a aquests pocs, els qui no volien els canvis votats pel poble xilè. Un món millor és possible i ara encara més sense Pinochet, ni els qui com ell no dubten en matar, torturar i, en definitiva, robar i enriquir-se aprofitant-se de la seva situació.