Per una vegada hem d’estar d’acord amb el rei espanyol, saludar el seu coratge i demanar que sigui conseqüent. Ens referim a les paraules del monarca Juan Carlos d’abans d’ahir pronunciades davant el president d’Algèria, Buteflika, dient que la solució pel conflicte del Sahara Occidental s’ha de basar en la lliure determinació dels saharauís, tal com ha establert la ONU, que es va definir en favor de un referèndum. Fa una setmana el cap del govern espanyol, el socialista Rodríguez Zapatero en una visita al Marroc va declarar-se favorable a que la potencia ocupant, el Marroc, solucioni el problema donant autonomia al territori conflictiu, és a dir, una solució a l’espanyola. Ni referèndum ni cap mena de cas a la doctrina de la ONU ni als drets dels pobles que junt amb les llibertats individuals formen part del patrimoni de les Nacions Unides. Ja fa dècades, poc abans de que els espanyols repartissin el territori de la seva ex-colonia entre el Marroc i Mauritània, Juan Carlos havia visitat el territori i havia promès que es respectaria la voluntat dels seus habitants. Ja vam veure quin era aquest respecte per part d’espanyols i marroquins. Si algun poble dels que vivim a la península ibèrica s’ha abocat amb un ajut solidari als centenars de milers de saharauis refugiats, que porten desenes d’anys esperant una solució política que els permeti tornar a les seves cases, ha estat el català. Des d’entitats del nostre govern fins a persones privades passant per tota mena d’organitzacions (ajuntaments, ONG’s, etc.) han donat ajut als saharians i portem molt de temps acollint durant les vacances a centenars de nens refugiats. No hi ha dubte que ens sentim solidaris amb aquest poble, que voldríem que es respectés la seva voluntat de present i de futur, com volem que facin amb nosaltres. Si el rei espanyol defensa la autodeterminació del poble del Sahara Occidental hauria de posar-se d’acord amb el govern del seu país i no deixar-se portar pels interessos econòmics que fan que dretes i esquerres espanyoles es posin al cantó de la potència ocupant. I el mateix dret que la ONU reconeix als habitants del Sahara Occidental s’ha de reconèixer als pobles d’altres indrets que aspiren a crear el seu propi Estat, descartant la violència com a manera de solucionar els conflictes, és a dir, apostant per les urnes com a millor via de solució.
