Acabem l’any amb un seguit de notícies que demostren que per la via democràtica es pot anar avançant cap a la independència si aquesta és la voluntat d'un poble. L’últim capítol ha estat el de la broma d'una televisió francòfona de Bèlgica que va emetre un reportatge de ficció segons el qual Flandes es declarava independent. La notíca no era tan de la broma com pot semblar ja que una part cada vegada més important del poble flamenc pensa que seria factible i desitjable la independència, és a dir, la desaparició de l’Estat federal de Bèlgica. De fet, una petita part de la població valona, francòfona, sembla apostar per una integració a França. Com se sap, Bèlgica està formada per Valònia i Flandes i cada dia que passa els habitants d'una i altra regió semblen estar mes allunyats, malgrat compartir el mateix Estat.
També fa pocs dies la premsa britànica (The Times, The Economist) anava plena d’articles contra els independentistes escocesos ja que s’acosten les eleccions autonòmiques i hi ha enquestes que pronostiquen una victòria del partit independentista, l'SNP (Scottish Nacionalist Party).
I fa poc el Parlament del Canadà reconeixia que el Quebec és una nació, dins de l’estat federal canadenc.
decideixen quin volen que sigui el seu futur. Una vegada més a Catalunya exercim de “voyeurs”, ens ho mirem i som capaços d’aplaudir i alegrar-nos per aquests avenços sobiranistes de diferents pobles sense aplicar-nos la lliçó. Clar que una part considerable d’espanyols estan lluny de ser com els valons, els anglesos o els canadencs. Comencen per negar que existim com a poble i segueixen amb la unitat sagrada (tant fa que siguin creients com no) de la pàtria tal com ells la volen. Els segueixen molts catalans pels quals pensar en un futur de sobirania plena, dins del marc de la construcció europea, suposaria violència, patiment, retrocés i un seguit de desgràcies mes.
En el segle XXI i en la Unió Europea sembla inconcebible que la sobirania de flamencs o escocesos pugui suposar cap desgràcia, sinó simplement una remodelació de les relacions entre pobles. I els catalans, per què no?
