La regió de l’Orient Mitjà està vivint una situació catastròfica. En aquests moments s’encavalquen i es potencien entre elles les crisis de Palestina, Iraq i Iran, en un marc de creixent violència entre xiites i sunnites, les dues principals branques de l’islam.
La situació sembla difícil que pugui ser pitjor, però no impossible, ja que els Estats Units i Israel tenen preparats plans d’atac per deturar la cursa iraniana cap a la bomba atòmica, l’actual Iraq, dominat pels xiites, amb el Nord quasi independent en mans dels kurds i l’oest convertit en camp de batalla entre guerrilles sunnites tribals, de les restes del Baas i dels partidaris d’Al Qaeda, pot esclatar en diferents trossos i l’actual guerra entre xiites i sunnites de l’Iraq pot fer esclatar revoltes xiites al Líban, Aràbia Saudita i alguns emirats del Golf (Kuwait, Bahrain,...), i revoltes sunnites a Síria (governada pels alauites, una secta del xiisme) i de la minoria sunnita de l’Iran.
Però la situació ha arribat a tal punt de perillositat que tothom té por del que pot passar, i en les últimes setmanes s’ha desencadenat una roda de reunions, conferències, trobades, etc. sense precedents per la seva intensitat. La més notòria va ser la de la setmana passada a Bagdad, en què van reunir-se a la mateixa taula els ambaixadors de tots els estats veïns de l’Iraq, més les cinc potències permanents del Consell de Seguretat, per parlar de la millor manera d’estabilitzar l’Iraq. Aquest fòrum, que reuneix els EUA amb els seus més íntims enemics de la regió (Síria i Iran), tindrà continuïtat el mes vinent a Istanbul amb una nova reunió a un nivell superior, el de ministres d’Afers Estrangers. També l’Aràbia Saudita, guardiana dels llocs sagrats de l’Islam(Medina i La Meca) i màxima representant dels sunnites veu amb creixent temor com augmenta la influència de l’Iran (bomba atòmica, intervenció a l’Iraq a través dels seus aliats xiites, aliança amb Síria, presència en el Líban amb la “marca” Hezbollah, intervenció a Palestina ajudant amb diners a Hamas) i s’ha activat com a mitjancera, obtenint l’acord de La Meca entre Al Fatah i Hamas que ha posat fi a la guerra civil palestina i ha portat a la creació de un govern d’unió nacional. Ara també s’ha sabut que durant l’any passat van celebrar-se un seguit de contactes i negociacions secretes entre Israel i Síria per fer la pau per separat i que l’acord assolit va ser deturat pels Estats Units, que volen obtenir de Síria compromisos respecte a l’Iraq i el Líban. I Aràbia Saudita té convocada pel final d’aquest mes una reunió de la Lliga Àrab per tornar a oferir a Israel la pau en els mateixos termes que el 2002.
Els estats àrabs sunnites reconeixerien Israel i les seves fronteres a canvi de la creació d’un estat palestí en els territoris ocupats des del 1967. Els temes més conflictius de Jerusalem est i del retorn dels refugiats del 1948 i 1967 poden tenir solucions a mig camí entre les dues postures d’israelians i palestins. Tot plegat dibuixa un escenari catastròfic amb una reacció esperançadora a l’Orient Mitjà. Hi ha raons més que sobrades per ser pessimista, però també n’hi ha, sobretot, en les últimes setmanes, per incitar a l’optimisme.
