El poble alemany segueix políticament el camí marcat pel poble català. Dit així sembla una ?boutade? però hi ha un seguit d?elements concordants. Anem a pams. Els resultats de les eleccions legislatives de diumenge passat han situat en el Bundestag (Parlament federal) a cinc formacions polítiques (abans n?eren quatre), el mateix nombre que al Parlament català. La diferència en el percentatge i en El poble alemany segueix políticament el camí marcat pel poble català. Dit així sembla una ?boutade? però hi ha un seguit d?elements concordants. Anem a pams. Els resultats de les eleccions legislatives de diumenge passat han situat en el Bundestag (Parlament federal) a cinc formacions polítiques (abans n?eren quatre), el mateix nombre que al Parlament català. La diferència en el percentatge i en el nombre d?escons entre les dues forces polítiques més grans (el SPD socialdemòcrata i la coalició cristianodemòcrata CDU/CSU) que es disputen la cancelleria ha estat mínima (inferior a l?1% i de tres escons), és a dir, el mateix que va decidir el poble català a les eleccions legislatives del 2003 en que el socialista PSC va quedar quasi empatat amb la federació CDC/UDC. I un detall més: les dues principals formacions han retrocedit en vots i en percentatge respecte els anteriors comicis, ara a Alemanya i el 2003 a Catalunya. Els que han crescut més en vots i escons han estat els partits ?petits?, el liberal FDP (del 7,4% al 9,8%) i el Partit de l?Esquerra (del 4% al 8,7%). Si mirem que va fer l?electorat català veurem que els partits que més van crèixer el 2003 van ser els ?petits? ERC i ICV, que van doblar percentatge i nombre de vots. A Alemanya tant Merkel com Schröder es consideren guanyadors i volen formar govern (recordeu que va passar a casa nostra fa dos anys amb Maragall i Mas?) però tant un com l?altre depenen d?aliances amb els ?petits? per assolir el poder. Tant al Bundestag com al Parlament català hi ha un partit amb qui ningú vol fer aliances, en el primer cas es el Partit de l?Esquerra (situat a l?extrema esquerra) i en el segon és el PP (situat a l?extrema dreta). Cara a la formació de govern hi ha la possibilitat de fer el que s?anomena la gran coalició (SPD més CDU/CSU), una música que ja vam sentir aquí el 2003 i que de tant en tant ressorgeix (PSC més CDC/UDC). Un dels problemes es de qui se situa a la cancelleria, Merkel o Schröder? (Maragall o Mas?). Una altre possibilitat és el model català, un tripartit SPD-Verds (Grüne)-FDP o CDU/CSU-FDP-Verds. Fins aquí el ?divertimento?, però oi que són moltes coincidències?. No en va som dos pobles europeus que vivim una dinàmica política amb punts de semblança a l?actual conjuntura internacional. No tot es casualitat i resulta que ens assemblem més als alemanys que als espanyols. Ep, políticament i ara.