La mentida com a mètode de govern no és cosa nova però quan és desvergonyida pot produir situacions com la que actualment està vivint Hongria, amb una revolta popular contra un govern mentider. La situació econòmica del país és crítica i per accedir al govern el líder socialista es va fer un fart de dir mentides en públic durant la campanya electoral i ara una gravació emesa per una ràdio ha fet arribar el tema al poble hongarès. La primera conseqüència ha estat una revolta popular demanant la dimissió del primer ministre, el socialdemòcrata Ferenc Gyurcsány. Aquests fets no són nous però no per això resulten acceptables. Hi ha un precedent famós, el del president nord-americà Richard Nixon que va haver de dimitir quan va quedar clar que havia mentit en l’afer Watergate. Però no cal anar tan lluny ja que en dates recents hem vist com el trio de les Azores enganyava a tot el món. El president nord-americà, George Bush, i el primer ministre britànic, Tony Blair, van aixecar-nos la camisa amb les històries del perill nuclear que representava l’Iraq de Saddam Hussein i el tercer personatge del trio, l’espanyol José Maria Aznar, es va empescar la estrafolària teoria de què ETA havia col.locat les bombes als trens de Madrid el 11-M, negant les evidències. La diferència està en que ni als Estats Units ni a la Gran Bretanya van produir-se revoltes populars contra els governants mentiders. A l’Estat espanyol, en canvi, la mobilització popular va donar una clara victòria electoral a l’oposició socialista dies després de la gran mentida. Resulta extraordinàriament positiu que els pobles conservin aquesta capacitat de reacció i facin servir les eines democràtiques per castigar als qui es creuen amb dret a tot per tal de conservar o accedir al poder. Hongria, aquests dies, és un exemple a seguir per fer avançar la democràcia al nostre continent i arreu del món.
