El Líban està de pega, entre sirians i israelians ens recorda el cas de Catalunya entre francesos i espanyols. Fa poc era notícia per la invasió israeliana degut als incidents fronterers provocats per la milícia radical xiïta Hezbol•là i ara per l’assassinat del ministre d’Indústria i dirigent polític de la comunitat cristiana, Pierre Gemayel. El país és com un vedat de caça on tothom pot anar a disparar, començant per la comunitat xiïta que té la seva milícia (Hezbol•là) i seguint pels israelians quan se senten agredits i pels sirians quan fan caure, com ara, una nova peça que els hi es contrària i com van fer fa uns mesos amb la mort de l’ex-primer ministre sunnita Hariri. Ja fa molts anys que els sirians eliminen físicament, és a dir, assassinen, els dirigents libanesos que els hi són contraris.  La raó de fons està en que Síria mai ha admès la independència del Líban ja que considera que forma part del seu país. La conseqüència és que quan ha tingut oportunitat ha ocupat militarment el Líban (aprofitant la guerra civil dels anys setanta) i quan n’ha estat foragitada (fa uns mesos) intenta tornar-hi. Dins el projecte de suposat gir polític de l’Administració Bush per sortir del pantà iraquià està la negociació amb Síria i Iran, estats veïns de l’Iraq. El preu que es cobraria Síria per facilitar una sortida honrosa dels nord-americans de l’Iraq seria recuperar el seu domini, més o menys directe, del Líban. La llista de líders polítics libanesos anti-sirians assassinats és llarga i, pel que estem veient, encara ho serà més. Els assassinats compartien un punt en comú, lluitaven per la independència del Líban. Ara bé, dins del país hi ha grups partidaris de Síria i de l’Iran, com Hezbol•là, és a dir, una quinta columna. Més o menys el que podria passar a Catalunya si algun dia ens independitzem de l’Estat espanyol. Síria està jugant amb foc perquè assassinats com els d’Hariri i Gemayel poden tornar a encendre les brases de la guerra civil. Clar que seria una magnífica excusa, com ja ho va ser en el passat, per una nova intervenció “pacificadora” del veí sirià. La comunitat internacional, començant per la Unió Europea, hauria d' ajudar als libanesos a mantenir i assegurar la seva llibertat com a poble i fer un seriós advertiment al desig imperialista de Síria.