Tants anys de lluita per construir una Europa més civilitzada i ara resulta que segons l’informe fet públic pel Consell d’Europa, els governs europeus sabien que la CIA segrestava suposats terroristes arreu del continent i els traslladava amunt i avall en direcció a d’altres estats no-europeus on la pràctica de la tortura és moneda corrent. Per Tants anys de lluita per construir una Europa més civilitzada i ara resulta que segons l’informe fet públic pel Consell d’Europa, els governs europeus sabien que la CIA segrestava suposats terroristes arreu del continent i els traslladava amunt i avall en direcció a d’altres estats no-europeus on la pràctica de la tortura és moneda corrent. Per tant, els governs europeus admeten, amb la seva actitud passiva i consentidora, que els serveis secrets nord-americans vagin segrestant persones en el nostre continent i els portin a torturar. Magnífic. A l’Estat espanyol això no ens cau gaire lluny, ja que durant els anys vuitanta, els serveis secrets espanyols havien muntat un grup que es dedicava a matar o segrestar etarres, o suposats etarres. El 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona, va detenir un seguit d’independentistes catalans, que quan van denunciar haver estat torturats davant del jutge Garzon, aquest mirava cap al sostre. Però l’esperança dels catalans sempre ha estat que el marc europeu, ja que era molt més civilitzat i acabaria per fer impossibles aquestes pràctiques estatals. Ara resulta que no, si els practicants són els aliats nord-americans. És realment alarmant i un senyal inequívoc de que les classes polítiques dirigents europees estan malaltes de submissió davant l’imperi. Un dels esculls que se li posa a Turquia perquè ingressi a la Unió Europea és que a les seves presons es fan tortures. Ara, amb quina autoritat moral se’ls podrà tirar això a la cara, als dirigents turcs? Tenim, però, un arma que si la sabem fer servir és poderosa i és la força de la opinió pública, la força dels vots i de les urnes, la força d’aixecar la veu a través dels mitjans de comunicació per dir: 'No es això companys, no és això'.
