Ja fa molts dies que dura però la ofensiva dels radicals islamistes es manté amb tota potència contra el Papa Benet XVI i les seves paraules referides a l’extensió de l’Islam a través de la violència. Aquests sectors més radicals del món musulmà fa temps que estan a l’atac i aprofiten qualsevol equivocació i ocasió, forçada o no, per aixecar la indignació de les masses que senten la religió com a primer factor d’identitat. El problema està en el ressò que estan obtenint aquests sectors a nivell internacional.
Fa poc era el tema de les caricatures de Mahoma que havia fet una revista danesa i ara li toca el torn a unes paraules descontextualitzades d'un discurs del Papa. Si en el cas de les caricatures era la llibertat d’expressió, un dels fonaments de les llibertats dels pobles europeus, la que era atacada, ara és la mateixa autoritat del màxim representant de l’Església catòlica. Tot plegat porta l’aigua al molí als qui creuen i fan creure que estem davant d'un xoc de civilitzacions, segons l’expressió de Samuel Huntington. Tot plegat fa cada dia més difícil el diàleg i la convivència entre religions, ideologies i pobles diversos perquè els qui exploten aquestes temes son declarats partidaris de la confrontació.
El problema està en què els sectors moderats i raonables, que se suposa que son majoritaris a totes les societats, es queden en silenci o no se’ls sent davant l’allau d’indignació manipulada. És responsabilitat de tots deturar aquesta dinàmica que té com a única sortida l’enfrontament i oposar de manera ferma els ideals, els valors de la llibertat, del diàleg, de la cooperació, més enllà de les legítimes divergències sobre les creences de cadascú. I no oblidem que aquestes actituds tancades i partidàries del xoc de civilitzacions no es troben sols en un dels camps, el dels musulmans, sinó que també en l’altre camp, el dels cristians, hi ha actituds semblants. Recordem només les declaracions de determinats dirigents religiosos nord-americans o de destacats dirigents de l’Administració Bush. Europa ha de jugar un paper positiu en aquest xoc que s’està perfilant cada dia més entre Occident i el món musulmà. A veure si per una vegada els nostres dirigents es treuen la son de les orelles per dirigir els esdeveniments pels camins de la raó i la cooperació internacional i silencien els extremistes que manipulen sentiments tan profunds com són els religiosos.
