L’any 2006 s’acaba amb una nova guerra. Des de fa uns dies, mentre nosaltres vivíem les festes del Nadal, ha esclatat un nou conflicte bèl.lic a la banya d’Àfrica, entre Etiòpia i una de les faccions de Somàlia. Es veia a venir però el món no ha semblat esforçar-se gaire per aturar la nova guerra. L’escenari no es de l’interès de les grans potències i com que al continent negre els conflictes son múltiples ja no ve d’un. L’únic que compta i que mobilitza els governs amb poder real a l’escena internacional són l’Iraq, l’Iran i Israel-Palestina, és a dir, la geografia del petroli. Ja fa anys que l’Estat de Somàlia va desaparèixer, va implosionar, i en el seu lloc van quedar un seguit de poders locals, de senyors de la guerra, que es repartien el control del país. La pressió internacional va obligar a posar-se d’acord a aquests reietons, representants d’alguns clans i notables locals per constituir un govern provisional que va instal•lar-se a la ciutat de Baidoa, però paral.lelament va anar estenent la seva influència i control el corrent islamista fins a aconseguir, a través dels anomenats tribunals islàmics, el control de Mogadiscio, l’antiga capital, així com la major part del territori del centre i sud del país. Al nord hi ha un tros de Somàlia, la que havia estat colonitzada pels britànics, que s’ha proclamat independent (Somaliland) i un altre tros (Puntland) també ha constituït un altre mini-estat.
Les milícies dels tribunals islàmics compten amb el suport d’un seguit d’estats àrabs i d’Eritrea i dins seu hi ha diferents corrents més o menys extremistes. Un d’ells se’l situa pròxim a les idees de Ben Laden i la seva organització Al Qaeda. El govern de Baidoa gairebé no té territori però sí el suport de la veïna Etiòpia que ara, davant l’ofensiva iniciada aquest mes de desembre per les milícies dels tribunals islàmics que van arribar a les portes de Baidoa, els ha declarat la guerra i ahir les tropes etíops i els seus aliats somalis avançaven cap a Mogadiscio, capturant diverses localitats i obligant les milícies islamistes a replegar-se. La situació és prou complicada per poder simplificar-la però sí que de manera grollera podem parlar de la guerra de la cristiana Etiòpia contra l’islamisme, en aquest cas somalí. Ja fa molts segles que la cristiana Etiòpia resisteix els embats dels seus veïns islàmics i, actualment, ha decidit que no volia veure com al sud de les seves fronteres s’instal•lava un règim radical islamista que podria ser un nou focus de desestabilització regional. En definitiva, una guerra més que comença quan l’any s’acaba.