Carlos Espinosa de los Monteros, marquès de Valtierra, s'ha passejat recentment per Catalunya explicant les bondats de la Marca Espanya, el negociat que ell dirigeix. Ho té complicat per combatre l'independència des d'aquest flanc perquè la realitat li ha girat l'esquena.
Llegeixo que, segons diu, el seu producte --ep, amb un estat darrere-- el coneixen 4.000 milions de persones, la marca Barcelona entre 1000 i 700 i la catalana uns 100. D'entrada caldria que expliqués d'on surten aquests números. Si els donem per bons, les perspectives per ell encara són més compromeses.
Resulta que la despesa dels estrangers a Catalunya durant el novembre del 2013 va ser de 728,4 milions d'euros, mentre que a la Comunitat de Madrid hi van gastar 382 milions. Alguna cosa no els rutlla.
El senyor marquès s'excusarà dient que Catalunya es beneficia de formar part d'Espanya. Jo diria que és al revés: a la presentació dels atractius turístics de l'estat espanyol que fa uns mesos el ministeri d'Afers Estrangers va fer a Brussel·les, els grans reclams eren el Barça i Gaudí. Això sí, tota l'acte va ser en castellà i farcit de tòpics. D'anglès i francès, ni rastre. Potser el monolingüisme, l'al·lèrgia a la plurinacionalitat i els tics del passat expliquen també la mala imatge de la marca Espanya.
El govern del PP haurà de buscar altres arguments si vol seduir els catalans que dubten. Només coincideixo amb Espinosa de los Monteros en una cosa: no val la pena "crear una marca [turística] regional" catalana. Ben aviat en potenciarem una d'estatal, forta i amb capacitat real d'atraure inversió, encara que la conegui menys gent.
