València · Si la crisi del PSOE promet una davallada històrica a tot l'estat espanyol, la que la formació del puny i la rosa pot patir aquest diumenge al País Valencià pot resultar encara més feridora. No per la desfeta en sí, que punt amunt o punt avall serà semblant a la de la mitjana estatal, sinó que hi haurà un factor dramàtic afegit: els escons que perda el PSPV no aniran a parar al PP. En aquest cas, els populars repetiran els seus magnífics resultats del 2004 i del 2008, i seran Esquerra Unida i Compromís els grans beneficiaris del desgast per l'esquerra del PSOE.
seran EU i Compromís els grans beneficiaris del desgast per l'esquerra del PSOE
L'escenari és dur perquè això implica que es configura un mapa polític molt paregut al del Principat, amb un PSC que ha de batallar contesa rere contesa per no perdre vots amb Iniciativa i, en menor mesura, amb Esquerra Republicana. Fins ara, en canvi, els socialistes valencians tan sols veien Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià com una crossa municipal, no com uns rivals directes en la disputa per un espai que consideren propi.

A València, totes les enquestes donen per fet que els socialistes perdran dos escons en favor de Compromís i d'EUPV, respectivament. A Alacant, el diputat que poden perdre aniria a parar al PP o a Esquerra Unida, i a Castelló no hi haurà canvis. Des del 1982, els cinc escons que s'hi trien van a parar a les dues forces majoritàries.

El PP d'Alberto Fabra, com el de Rajoy, fa una campanya de perfil baix, gairebé desapercebuda. No volen espantar la tropa i que hi haja una fuita de vots o que, pitjor encara, es mobilitzen els electors propers al PSOE que ara com ara veuen clar que optaran per l'abstenció. Als debats que tenen lloc aquests dies, fan com Rajoy davant Alfredo Pérez Rubalcaba: respondre com menys coses millor i anunciar un demà farcit de flors i de violes.
El PP, tot plegat, s'ho mira de lluny i amb no poca diversió
Per contra, els socialistes actuen amb por, no sols perquè saben que davant seu hi ha un partit que guanyarà les eleccions, sinó, sobretot, pels que hi venen al darrere. Els darrers anys, el PSPV-PSOE mira més cap enrere que no cap endavant. Bona prova d'això és la proposta que han fet pels debats de la ràdio televisió pública. Al repartiment de minuts, els socialistes han proposat que el PP en tinga vuit, sis ells i només uns pocs segons Esquerra Unida i Compromís, en funció dels vots i dels zero escons que van aconseguir el 2008: a EUPV li n'ha atorgat 28, de segons, i amb Compromís, encara menys benèvols, únicament 11. Quan la Junta Electoral els ha instats a fer un retoc dels temps que en garantira major pluralitat, el guany de segons cap d'Esquerra Unida i Compromís no ha estat pas més amable: 30 per cadascun dels dos. El PP, tot plegat, s'ho mira de lluny i amb no poca diversió. Sobretot perquè, si així ho volgueren, podrien collar la Junta perquè els debats foren cara a cara, com el de dilluns passat a tot l'estat.

La caiguda en picat dels socialistes ja els va fer tenir competència a consistoris bipartits com ara els de València i Alacant, els va privar de diputats provincials a les tres corporacions i, encara més greu, va afeblir-los el grup parlamentari de les Corts en canvi de consolidar-se els grups de Compromís (sis diputats) i Esquerra Unida (cinc). Ara el País Valencià serà dels poquíssims llocs de l'estat que enviarà més tres formacions progressistes a Madrid. L'única, conjuntament amb Catalunya.